D. P. | SOLSONA
un certamen multitudinari que creix en nombre de bestiar tot i la crisiL'exhibició de cavalls àrabs, que es feia per primer any al certamen, va atraure centenars de curiosos, que van poder conèixer les característiques d'aquesta raça Milers de persones van passar ahir pel camp del Serra, un dels epicentres de la fira, que acull la maquinària agrícola i la mostra ramadera Visitants de la fira d'artesania, ubicada als nobles carrers del nucli antic solsoní El recinte de vacum de la mostra ramadera, amb 150 caps de bestiar, és cada any un dels espais més concorreguts de la fira Uns joves admiren i comenten l'estrella de la mostra ramadera i centre de totes les mirades. És un toro de raça llemosina, pesa 1.500 quilos i pertany a una explotació d'Almacelles
Solsona celebra el cap de setmana de la Fira de Sant Isidre amb plena vigència del sector primari a la comarca. Tot i que la diversificació de les activitats productives ha situat el sector agrícola i ramader, base tradicional de l'economia del Solsonès, en un segon terme, aquest sector manté el seu pes al territori, ja que representa prop del 13% de la població ocupada. L'afiliació a la Seguretat Social en aquestes activitats ronda el 14% al Solsonès i el sector primari representa el 10,8% del producte interior brut total, xifra vuit vegades superior a la mitjana catalana, situada en l'1,3% segons l'anuari econòmic comarcal 2009 de Caixa Catalunya.
El primari és el sector amb menys pes sobre el PIB total al Solsonès (10,8%), mentre que el sector serveis representa el 53%, la indústria el 22% i la construcció el 13,6%. Amb tot, el Solsonès és la comarca central amb més població ocupada en el sector agrari: amb prop del 13% segons dades del departament del 2006. El percentatge de població ocupada en agricultura és inferior a la resta de comarques de la regió central i se situa del 7% al 12% a la Cerdanya i l'Alt Urgell, entre el 2,4% i el 7% al Berguedà i no arriba al 2,4% al Bages i l'Anoia, segons dades extretes de l'Atles Nacional de Catalunya.
Els conreus ocupen prop del 19% del sòl al Solsonès, majoritàriament ocupat per boscos i bosquines (78,4%). El conreu de cereals hi és clarament majoritari i, amb 15.088 hectàrees (la gran majoria de secà), ocupa el 95,6% de la superfície conreada. El segueixen el cultiu de ferratges, amb 479 ha, i el de lleguminoses de gra, amb 138 ha destinades a aquest cultiu.
Pel que fa a la ramaderia, el major nombre d'explotacions ramaderes del Solsonès són de porcí. En concret, el Gabinet Tècnic del DAR en va comptabilitzar 183 d'actives el desembre del 2008, amb 202.643 places de bestiar. El segueixen les 158 unitats ramaderes de boví i les 110 de conills. Amb tot, el major nombre de places de bestiar correspon a l'aviram: les 21 explotacions de gallines i pollastres de la comarca disposen de prop de 773.000 places de bestiar. L'oví, sector que ha irromput amb força a la Fira de Sant Isidre d'enguany, disposa d'una vuitantena d'explotacions al Solsonès, i el cabrum, de 86.
Aquesta informació referent a l'activitat ramadera, extreta del Gabinet Tècnic del DAR a partir de dades del SIR, consideren explotacions ramaderes la Marca Oficial i no es pot sumar el nombre total d'explotacions perquè una mateixa explotació pot tenir animals de més d'una espècie.
El turisme rural creix
La irrupció del turisme rural ha suposat una diversificació i reorientació d'usos de l'entorn rural. El Solsonès és conegut com la "comarca de les mil masies" i avui una bona part d'aquestes cases són dedicades al turisme rural, una activitat que s'ha fet un lloc dins el sector turístic de la comarca. Els paisatges, la gran quantitat de masos, el patrimoni històric i monumental i la tranquil·litat de la comarca la fan un dels indrets més indicats del país per practicar turisme rural. El Solsonès és la setena comarca de Catalunya en nombre d'establiments de turisme rural, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya. A la comarca hi ha un total de 93 establiments, dels quals 76 són masoveries, 15 cases de poble independent i dues masies. El rànquing el lidera l'Alt Empordà, amb 133 cases. El segueix de prop el Berguedà, que té 120 establiments turístics d'aquest tipus que disposen de 1.073 places. Pel que fa a la resta de comarques centrals, l'Anoia té 59 establiments; el Bages, 73; la Cerdanya, 45; i l'Alt Urgell, 80.