L'interior de l'església parroquial de Sant Llorenç de Morunys que podem veure actualment té poc a veure amb la del primer quart de segle XX. El patrimoni artístic que acollia el temple romànic es va veure mutilat arran de successives destruccions durant la guerra civil. Dels quinze altars que hi havia abans del 1936, se'n van salvar quatre, dos dels quals van ser parcialment destrossats i encara avui mostren les seqüeles d'aquella destrucció que va canviar per sempre la fesomia interior de l'edifici. L'historiador aficionat Jaume Adam ha recollit la història d'aquest ric patrimoni en un llibre que es va presentar divendres passat a Solsona.

L'església de Sant Llorenç va ser una de les més castigades per la ira desencadenada arran de la constitució del Comitè Central de Milícies Antifeixistes. El 23 de juliol del 1936 el comitè vilatà es va fer càrrec de l'Ajuntament. Cinc dies després, i coincidint amb l'arribada de milicians forasters, va tenir lloc la primera i gran destrucció. Durant dos dies, les fogueres enceses al voltant del temple cremaren objectes litúrgics, imatges i trossos d'altars. A banda d'aquesta primera embranzida, l'autor va apuntar durant la presentació que alguns elements van ser destruïts posteriorment, amb l'arribada de contingents de refugiats que anaven cap a França i que "utilitzaven la fusta dels altars com a combustible".

Entre les obres destruïdes destaca l'altar barroc del Roser, construït entre el 1709 i el 1815 pels Pujol, una nissaga d'escultors que es va establir a la vila durant tres generacions, el dels Apòstols, datat del 1558, el de Sant Antoni (que no s'ha pogut documentar si bé també s'atribueix als Pujol) o el dels Apòstols [vegeu imatge]. Amb tot, l'obra més valuosa de Sant Llorenç de Morunys, l'altar dels Colls, es va salvar pràcticament intacte (si bé el cambril de la Verge va ser parcialment destruït). Però l'exemple més clar de destrucció parcial de l'art litúrgic de l'església es troba al mateix altar major, del qual durant la guerra va desaparèixer tota la part superior i una bona part de les escultures que hi havia.

Obres recuperades

Entre tanta destrucció, hi ha obres que s'han recuperat els darrers anys, com és el cas de l'orgue barroc, la restauració del qual es va fer amb aportacions privades i d'administracions mitjançant un sistema d'apadrinament de tubs. També es va recuperar un retaule de Sant Miquel i Sant Joan Baptista, que va sortir de la vila els mateixos dies dels estralls en direcció a Berga i després va fer un recorregut confús. L'any 1996 va reaparèixer a Solsona i es va restaurar.

Jaume Adam ha utilitzat com a principal font d'informació un complet inventari parroquial fet als anys 20 per Vicenç Casals, l'aleshores rector de Sant Llorenç.