L'anomenat Monument a les Masies, ubicat a la plaça del Camp de Solsona, serà senyalitzat en la segona fase del projecte El Solsonès, terra d'emboscats, que recupera la memòria d'aquells que es van amagar durant la guerra civil. Uns plafons explicaran la història d'aquest monument, que homenatja els habitants de les masies de la comarca i els fugitius que van allotjar durant el conflicte. El Consell Comarcal ha adjudicat els treballs de senyalització.
El monument, que va ser promogut als anys 60 a iniciativa del governador civil de Lleida i l'aleshores alcalde solsoní Josep Serra i Forn, vol homenatjar "tant la gent de les masies com les persones que s'hi van amagar durant la guerra civil", segons explica la geògrafa Esther Miralles, directora del projecte.
Aquesta segona fase de desplegament d'El Solsonès, terra d'emboscats, inclou, d'altra banda, una senyalització al santuari del Miracle. Un dels espais d'aquest conjunt monumental va ser hospital de tuberculosos durant el conflicte. El trasllat d'aquest centre, que tractava els malalts de tuberculosi, de Manresa a aquest punt de Riner es va fer per una "experiència terapèutica, ja que era fora de la ciutat", comenta Miralles. El Miracle també va ser centre d'acollida per a refugiats.
Amb aquesta segona fase es dóna un nou impuls a aquest projecte, d'abast comarcal, que pretén dinamitzar el territori a partir de la posada en valor del seu patrimoni, en aquest cas, memorial. El punt de partida és una recerca inèdita de la secció d'història del Centre d'Estudis Lacetans a càrrec d'Esther Miralles, que ha resse-guit el rastre i la història dels emboscats de la guerra civil al territori. En la primera fase, ja enllestida, s'ha senyalitzat una ruta i un amagatall de Navès i Lladurs, respectivament, i el Batalló Disciplinari de Clariana de Cardener. El Solsonès busca, amb aquesta iniciativa, explotar aquesta singularitat, per recuperar aquest patrimoni fins ara ocult.
Complicitat de les masies
Durant la guerra civil un nombre molt elevat de joves es van amagar en balmes, forats, coves i tota mena racons imperceptibles per no haver d'anar al front. Durant els primers mesos de la guerra, els emboscats eren també gent més afina a les dretes o religiosos que fugien. Tots van rebre l'ajuda compromesa dels veïns de les masies. El projecte engegat al Solsonès ha permès rescatar del silenci aquestes històries i posar al descobert els racons que han format un patrimoni fins ara ocult.
