´El fenomen dels emboscats fins ara només es coneixia a les cases i als pobles´

ALOMA VILAMALA | SOLSONA
Com va ser la seva implicació al documental?
Jo ja havia treballat abans el tema, com a membre del Centre d'Estudis Lacetans. Havia sentit la història del meu padrí a casa. Gràcies al documental vam descobrir la bauma on s'havia amagat, no hi havia estat mai ni sabia on era.
Ha de ser una experiència emocionant.
Dels set o vuit joves que s'amagaven, només queda un supervivent, que va explicar on era la bauma. El seu germà ens hi va acompanyar. La seva història fa posar la pell de gallina: estaven jugant tranquil·lament a cartes quan van sentir soroll: era la policia.
Què van fer?
Van arrancar a córrer, espantats. El meu padrí va caure i es va trencar el peu. Tot i això, va arribar ranquejant fins a casa la meva àvia. El seu company va explicar a l'entrevista que quan va arribar a casa encara tenia la carta als dits.
Què li sembla que es parli del tema en un documental?
Ho trobo molt bé, és un tipus de reconeixement a unes persones que també van viure la guerra. El dels emboscats és un fenomen que es coneix dins de les cases i als pobles, però que ha passat desapercebut. És necessari aquest exercici de memòria, hem de procurar que no torni a passar, tot i que no és fàcil: només cal mirar què passa a Líbia per adonar-se'n.