Íngrid Charques Nauckhoff (Barcelona, 1965) és casada i mare de dues filles i resideix a Sant Llorenç de Morunys. És metgessa general i ha treballat temes d'Alzheimer a Sant Pau i a l'Hospital Clínic, en tots dos casos al costat del doctor Rafael Blesa, que és director del Servei de Neurologia de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Actualment coordina, juntament amb la psicòloga Sílvia Gilibets, la unitat de memòria del Solsonès, al centre Solmèdic, on visita i dirigeix tallers de psicoestimulació.

En un entorn allunyat dels grans centres com el Solsonès, costa tractar l'Alzheimer o altres demències?

Així com la gent, quan té per exemple un càncer o una problema de cor de seguida els portes al metge, amb el tema de les demències no passa el mateix: és una cosa que encara està mal vista i molta gent ho veu com una cosa normal associada a l'edat. Llavors, no saben on estava el límit entre el que és normal per l'edat i el que no ho és. I per això costa que la gent vulgui venir, és molt reticent a portar-la al metge perquè els problemes mentals o de memòria encara estan mal vistos.

El fet que una persona pública com Pasqual Maragall hagi fet pública la seva malaltia, pot ajudar a normalitzar-ho?

Jo penso que sí, que quan ho va fer públic i s'ha tractat a Sant Pau, hem vist que és una cosa que li pot passar a tothom. Però així com en ciutats grans ja ho tenen més clar, perquè hi ha punts de referència, a llocs allunyats és diferent. De fet, al Solsonès no hi havia una unitat de memòria com a tal: hi ha un neuròleg que puja un cop per setmana al Centre Sanitari però veu tota la neurologia. I després hi ha els dispensaris on et poden visitar o fer-te una prova però no hi havia aquesta referència.

En què consisteix la Unitat de Memòria de Solmèdic?

La idea és poder fer des del diagnòstic, tractament i seguiment dels problemes de memòria que hi hagi. El forma un metge general, una psicòloga, un psiquiatre i dos metges consultors que són dos neuròlegs de l'Hospital de Sant Pau: el doctor Blesa i el doctor Alberto Lleó. D'altra banda, oferim també els tallers de memòria per a la gent que tingui problemes cognitius.

En què consisteixen aquests tallers de psicoestimulació que oferiu en col·laboració amb l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer i Altres Demències?

L'associació de familiars subvenciona aquests tallers. Per accedir-hi, han de ser socis i els hi costa una quota de 40 euros l'any. Aquí els fem dos dies per setmana i els agrupem en funció de com estan cognitivament, per intentar fer-los el més homogenis possible. Duren una hora i mitja. En aquests tallers, d'estimulació cognitiva, treballem amb exercicis, jocs, etc. totes les vessants: des de la detecció, càlcul i sobretot, la memòria. També va una mica en funció de cada persona: són grups molt petits, amb la qual cosa podem fer una atenció molt individualitzada.

Es poden prevenir d'alguna manera aquestes malalties?

Prevenir no. Però llavors hi ha els estils de vida saludables, que poden ajudar molt. I sobretot tenir la ment molt desperta, practicar molt. Per això, moltes vegades, aquí hem fet tallers també per gent gran però que cognitivament no té cap problema (pot tenir algun dèficit d'atenció) però no està diagnosticada de problemes de memòria. S'ha vist que com més fas servir la ment, més temps trigues a tenir el deteriorament.

A quina edat recomana que es comencés a tractar aquest tema?

De la mateixa manera que la gent es mira la pressió, crec que a partir dels 55 o 60 es podria fer. Si tu vas fent el teu dia a dia però notes qualsevol cosa d'aquestes: oblits o que la família t'ho comenta, estaria bé fer-ho cap als 55-60 anys.