´Els turistes vénen al Miracle, els diuen que és emblemàtic´

Pare superior del santuari del Miracle. És matemàtic, però tot i aquesta vessant racional del pare Poch la seva vocació és la fe en Déu. Poch explica que cada cop vénen més visitants a l'emblemàtic santuari i també quina és la tasca del grup de monjos que hi viu.

ABEL GALLARDO SOTO RINER Fa uns dies es van instal·lar uns plafons en diversos punts del santuari en què s'explica la història del Miracle. És una actuació més per potenciar l'entorn com a reclam turístic?

Sempre procurem que cada any hi hagi una millora en el conjunt del santuari. Aquest cop hem fet un seguit de senyalitzacions perquè vèiem que calia ajudar la gent a entendre l'evolució dels diferents espais quan feien una visita històrica i també volíem que veiessin quina és la funcionalitat de cada un dels espais i els serveis que s'hi ofereixen. Els caps de setmana i a l'estiu és quan hi tenim més afluència. La gent ve a fer la visita turística en el nostre entorn perquè quan fa una estada al Solsonès pregunta els llocs emblemàtics de la comarca i els diuen que han de venir al Miracle.

Com s'aconsegueix que el santuari sigui més conegut?

Ens trobem que la nostra zona, el sud del Solsonès, és un indret rural del centre de Catalunya. No som ni al litoral ni al Pirineu. Un dels grans trets de l'entorn és que no ha patit la pressió urbanística. Es va estudiar quin element ens distingia i que es pogués ser utilitzat com a reclam. Per això es va formar un grup de treball i d'aquí neix el projecte de promoció turística Territori de Masies, és la nostra marca. En la iniciativa hi ha implicats els municipis de la zona. Des del Miracle podem donar a conèixer, en aquest marc, el barroc rural. Tenim un dels millors retaules de Catalunya, que va arribar al llarg del segle XVIII, quan la gent va tenir oportunitat de fer coses.

Però quines han estat les actuacions que han ajudat a distingir el Miracle com a indret a visitar per als turistes?

No volem ser simplement un lloc turístic. La base de tot sempre serà religiosa. Un dels aspectes que convenia era restaurar l'església i es va aconseguir fa quatre anys. Vam refer l'interior i millorar la il·luminació. L'església és l'indret del Miracle que dóna sentit a la visita. Un altre aspecte que ha ajudat a potenciar l'entorn és que en els últims vint anys s'ha rehabilitat l'antic hotel i reconvertit en casa d'espiritualitat. Està en ple funcionament des de fa uns quants anys. També hi ha ajudat les cel·les. Fa set anys es va rehabilitar l'edifici on hi són ubicades.

Quines actuacions tenen en ment de cara al futur?

Hem d'estudiar de cara l'any vinent en quines hores podem fer visites guiades. Volem que l'itinerari inclogui la visita a espais interiors que fins ara no es poden visitar. D'aquesta manera tindrem un contacte més personal amb la gent que ve. Així, els visitants podran descobrir qui som i què fem. Mirarem de fer-ho els caps de setmana.

La comunitat que hi viu prové de Montserrat. Per què?

Hi ha un motiu històric. El santuari no tenia comunitat religiosa. Se'n feien càrrec d'aquest indret uns administradors nomenats per l'Ajuntament de Riner. Només hi havia capellans que acomplien el culte a l'església. La diòcesis de Solsona aconsegueix la propietat del del Miracle i al segle XIX el bisbe de Solsona de llavors demana a l'abat de Montserrat que una comunitat vingui a cuidar-se del santuari. Fa tractes amb l'abat i des de 1901, quan s'acaba de construir el monestir, hi ha monjos de Montserrat.

Vostè per què hi ve?

Hi porto sis anys. Els monjos de Montserrat coneixem el Miracle. Ens hi poden destinar o sol·licitar venir-hi. En el meu cas jo vaig demanar instal·lar-m'hi, un cop vaig acabar un cicle a Montserrat de vint-i-cinc anys. Hi vaig fer diverses tasques. La darrera era la d'administrador. Aquest darrer període va ser molt intens perquè hi van haver els aiguats que van destruir el santuari. Durant aquells anys es van refer les botigues i es va fer un nou museu. Va ser el moment que va arribar el cremallera. Un cop es va acabar tota aquesta feina vaig demanar al pare abad passar un període al Miracle. Quan vaig arribar hi havia un altre pare superior, però un temps més tard li van demanar un altre servei i el pare abad em va dir que podia ser el superior del Miracle.

Què hi va trobar un cop va venir a aquí?

Sempre dic que el Miracle és esplèndid molt sa un cop el descobreixes. Estem lluny de tot, però avui dia, què vol dir quedar aïllat? Hi ha Internet, que et connecta amb tot el món. A la casa espiritualitat es pot descobrir les estacions de l'any a través l'esperit. Només cal mirar el paisatge. Els colors de l'entorn entren als ulls. Això, és clar, depèn del tarannà de cadascú. Hi ha persones que els costa estar bé en aquests indrets tan rurals. Jo hi connecto perfectament.

Vostè és matemàtic. Com combina aquesta vessant tan racional de la seva personalitat amb la fe religiosa?

Fa més trenta anys que vaig acabar la carrera. És part de la meva formació de joventut i l'he exercit quan ensenyava matemàtiques a l'escolania, però no he tingut temps per mantenir-me al dia a aquest camp. Però és cert que el bagatge i l'estructura hi són. Els anys de formació al monestir, quan feia teologia, aportava un model racional a l'hora de fer l'argumentació. Però la meva activitat ha estat molt diversa a Montserrat, a on em vaig especialitzar en teologia, vaig exercir de bibliotecari, de professor i d'administrador. La meva vocació és ser monjo i en aquesta tasca hi aporto tot el meu bagatge. Trobar Déu és una recerca que forma part de la vida.