Entrevista Joan Reñé

´Els solsonins han de manifestar la seva voluntat de pertànyer a la Catalunya Central´

Reñé defensa que el país disposi d'una hisenda pròpia, projecte que comparteix amb el Govern de la Generalitat i les altres tres províncies

 19:11  
´Els solsonins han de manifestar la seva voluntat de pertànyer a la Catalunya Central´
´Els solsonins han de manifestar la seva voluntat de pertànyer a la Catalunya Central´  REGIÓ7

President de la Diputació de Lleida. Històricament, el Solsonès ha estat una comarca que s'ha sentit allunyada de Lleida, la capital provincial. Darrerament, la millora de les carreteres ha col·laborat a reduir el desafecte. Reñé defensa que la seva acció al davant de la Diputació garanteix un tracte igualitari per a tothom, també per a tots els municipis del Solsonès.

Prioritzar i ser al costat de tots els municipis. Aquests són els propòsits de Joan Reñé (CiU), president de la Diputació de Lleida. Reñé defensa que cal prioritzar a causa de la crisi i que està amb els ajuntaments perquè aquesta "és la raó de ser dels ens provincials". En aquest sentit, Reñé defensa que des que és al davant de l'ens provincial l'han visitat el 95% dels municipis de la província.
Des des Solsonès, tenint en compte que la comarca és una de les que es troben més allunyades de Lleida i que pesa sobre el territori la voluntat de pertànyer a una futura vegueria de la Catalunya Central, el president de la Diputació argumenta que "per a la Diputació de Lleida, el Solsonès és exactament igual que qualsevol altre de les comarques". Això, sense amagar que en un futur "hi ha un camí a recórrer: l'Estatut planteja una organització del país en vegueries, però mentre hi hagi les Diputacions les vegueries no tenen raó de ser". "Jo treballo per les vegueries ?-afegeix Joan Reñé?-, perquè és l'organització del meu país, però hem de garantir el servei al ciutadà".

El Solsonès ha de ser de la Catalunya Central en un futur. Com es veu que Lleida que cedeixi comarques a altres vegueries noves?
Si el Solsonès ha de pertànyer o no a la Catalunya Central, jo crec que això ho hauria de decidir el ciutadà; els solsonins haurien de manifestar la seva voluntat de pertànyer a la Catalunya Central o a Lleida.
Ara és mal temps per convocar referèndums?
(Somriu). Tot és començar! Seriosament, jo crec que és legítim que la ciutadania es manifesti. La nostra única funció com a polítics és servir els ciutadans que representem i el que hem de fer és que en allò que potser no tenim tots suficientment clar, o en allò que potser no ha estat la base de la confiança que ens donen els ciutadans, puguin dir-hi la seva.
Però aquesta voluntat de consulta, quan ja hi ha molts alcaldes que s'hi han pronunciat, és perquè des de Lleida província hi ha un cert recel a perdre territoris amb una nova llei de vegueries?
El que diré és políticament poc correcte. Però jo penso que les comarques de Lleida constitueixen un territori, Lleida, que no trenca l'esquema a gairebé ningú. Quan volem planejar noves fórmules d'organització territorial, que són plenament respectables, sempre demano que sigui el territori el que es manifesti en aquest sentit. Si la Lleida que coneixem ja la veiem sempre caminar a una velocitat diferent a la de la resta del territori català, un té la tendència a pensar que si encara ens trossegen més el que farem és consolidar les diferents velocitats.
Durant la festa major, en un acte públic en què vostè també hi era present, l'alcalde de Solsona es va manifestar a favor que el Solsonès formés part de la Catalunya Central?
Però jo ho respecto! Si el territori i els ciutadans del Solsonès estan més còmodes sentint-se de la Catalunya Central, han de ser de la Catalunya Central. Històricament, però, jo també conec molta gent del Solsonès que em diu que la seva relació continua sent amb Lleida. És una discussió en què jo tinc la meva opinió, però, en tot cas, aquesta està sempre subjecta al que decideixin els ciutadans del Solsonès.
Parlava, abans, de nivells d'administració, de no tenir vegueries i diputacions alhora. Si Catalunya fos un estat, caldria un replantejament dels actuals nivells d'administració? Amb el nivell municipal, regional i de país n'hi ha prou?
Jo crec que sí. Crec en tres nivells: el del món local, el territorial o regional i el de país. Per a mi, però, el món local el representen els ajuntaments i els consells comarcals. El que estan fent els consells és que amb un criteri identitari, per tant polític (crec que els consells han de tenir capacitat política, perquè estan gestionant serveis als ciutadans). L'Ajuntament i el Consell Comarcal són la primera base de caire territorial. Des d'aquest nivell al del govern de l'estat jo entenc que hi ha d'haver una estructura intermèdia, i m'és igual el nom. I pel que fa a la definició del territori haurem de veure si és la que tenim en aquests moments o no. Se n'haurà de parlar. En tot cas, parlar territorialment de conceptes és imprescindible, el govern del país ho necessita.
Però hi ha una tendència a veure que cal suprimir estructures per abaratir la gestió de l'administració?
Jo sóc dels que pensen, i amb això sóc intransigent, que els ciutadans han de tenir tots els serveis necessaris. És una garantia de qualitat de vida. El que no pot ser és que hi hagi una, dues o tres administracions que ofereixin el mateix servei al ciutadà. Si això és així, cal suprimir.
I seria partidari, si cal un canvi administratiu, d'iniciar un procés de redefinició d'adscripció de municipis a cada comarca? Per exemple, seria partidari que Torà fos del Solsonès i la Molsosa de l'Alta Segarra?
Hi pot haver realitats territorials molt concretes, però en general les comarques estan definides, possiblement injustament. Alguns les redefiniríem i les finançaríem de nou. Jo vinc del Pla d'Urgell, és una comarca que no existia. Quan vam començar a demanar el Pla d'Urgell érem 40 municipis, i ara en som 16. Havíem de ser 40? Quan poses vol dir que has tret d'una altra part, i quan treus fas mal, per tant cal garantir realitats i sensibilitats tenint present això.
Deia que la Diputació no ha de ser un ens de control del govern de l'estat. La Diputació de Lleida no seguirà les directrius de l'estat?
La Diputació de Lleida té raó de ser perquè té 231 municipis que són els que li donen aquesta realitat. Independentment dels plantejaments que es facin des del govern de Madrid, nosaltres el que farem és continuar treballant amb els ajuntaments.
La proposta del govern de l'estat s'ha dit que pretenia rigor i estalvi.
No, està feta des de la més profunda ignorància. Que algú m'expliqui quin estalvi suposa. Que sigui la Diputació qui gestioni una pista poliesportiva o una piscina municipal, que algú m'expliqui en què s'estalvia. El que fa la llei és entendre que els petits municipis han de perdre alguns dels serveis que estan donant.
Aquesta hisenda comuna que es planteja per Catalunya amb la unió dels centres de gestió de les quatre diputacions i de l'agència tributària de la Generalitat és un pas definitiu o un toc d'alerta al govern de l'estat?
En aquest procés cap a la transició nacional, que ens porti a tenir la sobirania, el que li cal a Catalunya són estructures d'estat. Ho són els Mossos d'Esquadra (que va ser un trauma impressionant per a algú), el sistema educatiu, TV3... Això fa que alguna gent es queixi, però ens calen aquestes i algunes més imprescindibles, com un sistema judicial o una hisenda pròpia.

Enllaços recomanats: Premis cinema