Les vivències d'Antoni Fort, un agricultor del Pallars que va esdevenir funcionari de presons de la Generalitat el desembre de 1937, treu a la llum la importància que va agafar la presó de Solsona durant la Guerra Civil. L'historiador Robert Duró és l'autor de 'Guerra i exili d'un funcionari de presons' (Pagès Editors) i nét del protagonista de la història. "La meva intenció inicial era fer una biografia del meu padrí però, a partir d'un descobriment, vaig decidir obrir un camp d'investigació sobre el sistema de presons català durant la Guerra Civil", ha apuntat Duró. Degut a l'ofensiva franquista sobre la ciutat de Lleida, Solsona es va convertir en la capital de la província a la rereguarda.
Amb l'ensorrament del front d'Aragó, les tropes franquistes van ocupar la ciutat de Lleida i les administracions republicanes es van veure obligades a traslladar els organismes polítics i militars. Per això, decideixen ubicar-los a Solsona, una petita ciutat de la rereguarda que, en aquells moments, comptava amb poc més de 3.300 habitants i en pocs dies va veure multiplicar per sis la seva població.
D'aquesta manera, Solsona va acollir temporalment l'Audiència de Lleida, la Delegació d'Ordre Públic, la Comissaria de la Generalitat, l'Estat Major de l'Exèrcit de l'Est i també la presó de Lleida (en aquells moments anomenada Preventori Judicial). En aquest cas, el de la presó, es va instal·lar a l'edifici de l'actual Ajuntament de Solsona i va estar en funcionament des del 10 d'abril del 1938 fins l'ocupació de la ciutat, el 25 de gener de 1939.
A través de la biografia del seu avi, l'historiador Robert Duró ha plasmat en un llibre la història de la presó de Solsona i Lleida durant la Guerra Civil, així com també dels serveis correccionals de Catalunya durant aquesta època. "Utilitzo el fil conductor d'Antoni Fort, el meu padrí, un agricultor del Pallars Jussà, que era alcalde republicà moderat d'un petit municipi i el comitè antifeixista el va destituir per la seva condició de catòlic i de polític moderat". Duró relata que "a causa de la tensió que hi havia a la rereguarda del poble, el meu padrí va aprofitar per presentar-se a un concurs d'oposicions i durant la guerra es va fer funcionari de presons".
El llibre 'Guerra i exili d'un funcionari de presons' neix a partir de la tesi doctoral feta pel mateix Duró. Tot i això, l'autor ha expressat que està redactat de manera que sigui atractiu per a tots els públics i no es faci molt carregós. A més, el llibre aporta informació inèdita com ara els consells de guerra dels funcionaris de presons o expedients de depuració. "També s'hi inclou molta informació de testimonis i arxius", ha afegit.
Duró relata que la presó de Solsona, tot i ser més reduïda que la de Lleida, va arribar a tenir fins a 140 reclusos. "Pel caràcter propi del Solsonès va esdevenir una presó molt viva, amb moltes entrades i sortides, perquè era una comarca conservadora políticament i hi havia un gran nombre d'emboscats i desertors que no s'havien presentat a files per combatre amb l'exèrcit republicà i això va fer que hi haguessin moltes detencions", ha explicat l'autor del llibre.
El Centre d'Estudis Lacetans (CEL) ha organitzat una presentació del llibre aquest dissabte a la tarda a l'Ajuntament de Solsona. El CEL vol col·laborar en la difusió i l'estudi d'aquests fets, ja que els entenen com un "patrimoni col·lectiu que val vetllar i difondre".
