El tancament de l'empresa Tradema va ser tot un xoc per al Solsonès. El 25 de gener passat 62 persones es quedaven sense feina. Moltes d'elles eren treballadors que feia dècades que eren a l'empresa. Començava així, com per a tants d'altres, una nova etapa. Davant aquest daltabaix a les ja dolentes dades d'atur de Solsona (la comarca té ara 969 aturats, el 82% dels quals de la ciutat), l'Ajuntament va decidir fer alguna cosa més per plantar-hi cara i va contractar dos coachs (entrenadors, en anglès), els professionals que s'encarregarien d'acompanyar aquests treballadors, de ser els seus àngels, en el camí per crear el nou capítol de les seves trajectòries.

Els coachs són Carles Altés i Alba Simon. Fa un parell de mesos que treballen amb més de cinquanta ocupables, com ells anomenen aquells que busquen una nova feina. I és que en la seva metodologia de treball la manera d'anomenar les coses és molt important: "no ens agrada parlar d'aturats i empresaris, són termes que busquen la confrontació", comenta Altés. Són els dos protagonistes de la feina que desenvolupen aquests dos professionals. Amb els ocupables, s'hi fa un acompanyament personalitzat i amb els ocupadors es busca conèixer quines són les seves necessitats més immediates, però també, i especialment, quines tindran en el futur. D'aquesta manera, es poden "detectar les necessitats formatives per si des de l'Ajuntament podem cobrir-les", diu el tècnic de Promoció Econòmica de l'Ajuntament, Manel Martínez.

"Ets sents escoltat, acollit", explica Isabel Rodríguez. Aquesta solsonina de 43 anys va perdre a final de gener la feina que havia tingut durant quinze anys. Ara, després d'unes poques sessions amb el seu coach i d'haver passat la "batzegada inicial", assegura que veu l'atur "com una oportunitat". Aquesta és la intenció, segons remarquen els impulsors del projecte. Altés argumenta que quan una persona deixa una empresa "perd una part de la seva identitat i això l'obliga a fer una mirada interior, veure quins valors el motiven, quines capacitats té i començar a plantejar una estratègia".

Els usuaris tenen trobades quinzenals amb el coach i a cada reunió han de presentar-s'hi havent fet els deures, per exemple haver repartit currículums, haver treballat en una reflexió o haver trucat a un centre de formació. En aquest sentit és "clau" la responsabilitat i el compromís de l'usuari, així com "moure's amb un objectiu", perquè, diu Simon, "la proactivitat per si sola, sense un nord, no és eficient". Martínez destaca que amb aquest sistema els ocupables "s'adonen que depèn d'ells, que el futur està a les seves mans".