La imatge barroca de la Mare de Déu del Roser, que forma part del retaule del mateix nom, ha retornat a l'església de Sant Ponç, a Prades de la Molsosa, a la comarca del Solsonès, després dels treballs de conservació i restauració duts a terme en el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) del departament de Cultura.

Els treballs de conservació i restauració han consistit principalment a recuperar la policromia original barroca de la imatge, fins ara coberta per una capa de pintura d'època moderna El procés de restauració s'ha desenvolupat a Valldoreix, a la seu del CRBMC, i ha durat 2 mesos. Es tracta d'una intervenció amb caràcter excepcional, ja que poques vegades és possible trobar una policromia subjacent original en un estat prou bo com per retirar la d'època posterior. La intervenció ha permès als tècnics aprofundir en el coneixement de la imatge, que forma part del retaule del 1679 que ja va ser restaurat recentment pel CRBMC, mitjançant l'estudi de la talla i les anàlisis cientificotècniques.

La peça s'ha sotmès a un rigorós estudi fisicoquímic, a partir de mostres extretes de diferents llocs de la policromia. S'ha examinat l'obra amb tècniques fotogràfiques i radiogràfiques i el resultat de tot aquest estudi global ha aportat la informació de l'estat de conservació de la policromia original, de la tècnica pictòrica utilitzada, de la localització de les alteracions i de l'estructura de les diferents capes de policromia. Tots aquests paràmetres han estat necessaris per determinar el procés d'intervenció a seguir, per tal de recuperar la policromia original barroca, amagada sota una repintada moderna.

Els treballs de conservació i restauració han inclòs les actuacions següents: col·locació de la imatge dins de la cambra d'anòxia; desinfecció preventiva; fixació dels aixecaments de policromia i de capa de preparació, que afectaven quasi la totalitat de la superfície; eliminació de les dues capes de repintada que cobrien tota la imatge; presentació final amb envernissada de la policromia, i, finalment, reintegració de tipus il·lusionista.

Com a fet anecdòtic, apareixia un enfonsament molt evident en el front de la figura, produït per un fort cop. Aquest enfonsament estava cobert per una gruixuda capa de massilla, que amagava aquesta deformitat. Després de la restauració, encara es pot entreveure la zona de la degradació causada per un incident que es va produir en un moment indeterminat dels més de 300 anys d'història de la imatge.