«Hem de tocar poc el despatx i sortir més a copsar les inquietuds de la gent»

Entrevista a Sara Alarcón, primera dona en presidir el Consell Comarcal Solsonès

24.07.2015 | 10:24
La nova presidenta del Consell Comarcal, Sara Alarcón.

Sara Alarcón (ERC), de 33 anys, s´ha convertit en la primera dona que presideix el Consell Comarcal del Solsonès. Després de 28 anys governat per CiU, l´ens ha fet un gir polític i ha passat a mans dels republicans, gràcies al suport de la CUP. Després d´unes setmanes convulses i plenes d´incerteses sobre la seva composició, dilluns va quedar constituït el nou Consell on ERC governarà en minoria i CiU, l´Agrupació d´Electors Independents i la CUP, seran a l´oposició. Tot i que no ho tindrà fàcil, Alarcón, que ja ha fet de consellera comarcal a l´oposició i és regidora de Cultura de l´Ajuntament de Solsona des del 2007, assegura que encara el repte amb «il·lusió» però també «amb molt respecte».

Fins a l´últim moment no va tenir clar que seria presidenta?
Sí, fins i tot portava dos discursos perquè no en tenia la certesa. Diumenge al vespre, vam fer una última reunió amb els independents i em van donar a entendre que tenien la intenció d´abstenir-se però, realment, no ho sabíem del cert.

Com ha viscut la incertesa de les últimes setmanes, després del trencament del pacte amb els independents i la CUP?
De manera molt intensa. D´una banda, les reunions per intentar arribar a acords i enteses per formar un govern han estat enriquidores perquè m´han permès copsar altres sensibilitats i altres maneres de pensar i això és bo. D´altra banda, però, també he tingut la sensació, de vegades, que les negociacions eren com un circ i això em dol moltíssim perquè no és bo ni per la institució, ni per les persones que ho hem de gestionar. A vegades es parlava més de càrrecs i promeses que del projecte. Però ara això ja ha passat i es comença un camí nou amb totes les portes obertes i és esperançador.

Creu que es van precipitar a l´hora d´anunciar el pacte tripartit?
D´entrada jo entenia que el pacte estava fet. A mi em sembla que no ens vam precipitar però després del que ha passat potser havíem de fer-ho primer per escrit i després publicitar-ho. Vist amb perspectiva, està clar que ho havíem d´haver fet d´una altra manera, però tampoc no havíem tingut mai la sensació que una cosa així havia de passar. N´hem de treure algun aprenentatge i ens ha donat l´oportunitat de parlar amb totes les parts i això sempre és bo.

Després de 28 anys han aconseguit capgirar el Consell. Quines creu que són les claus del canvi?
Això ve de molt enrere i sóc l´última que en podria parlar perquè sóc de les més joves. Això té la seva llavor als primers consellers d´Esquerra que ja defensaven que hi havia una altra manera de fer les coses i que per aquest camí no s´anava bé i s´havia de ser més obert de mires i amb més perspectiva i allargar la mà. Van començar a haver-hi llistes d´ERC a la comarca i es va construir un projecte important i a llarg termini, que ara recull els fruits. Com que en sóc conscient em sento responsable d´estar a l´alçada de tots ells. Hi ha hagut un treball intens i molt proper a la gent.

Què suposa per vostè ser la primera dona que presideix l´ens?
Això és una cosa que, a priori, és circumstancial però que no deixa der ser també un símptoma que, a tots els nivells, les coses es van adaptant a la realitat que ens ocupa i és que, al final, no hi ha ningú superior a ningú altre ni per raons de gènere, ni de religió, ni de manera de pensar. És una cosa bonica i que fa il·lusió, no era una ambició que tenia però si és així, benvingut sigui.

ERC governarà en minoria i això els obligarà a trobar molts consensos...
Sí, des del primer moment vaig ser conscient que em pertocaria dialogar i arribar a consensos. No passa res, fins ara ho hem predicat i ara toca posar-ho en pràctica i quina millor manera que amb un govern en minoria. Es pot veure com una dificultat o com un pes que no et deixa actuar amb llibertat però jo ho veig com una cosa positiva. Si un govern no és tan fort perquè no té una majoria ha de confiar en altres persones que volen el mateix i estendre´ls la mà. Si això es fa bé, la comarca en sortirà reforçada. Ho entenc com una cosa bona, més complicada, però ningú va dir que fos fàcil.

Al final, la CUP ha declinat entrar al govern. Com ho veu?
Jo els entenc perfectament i els comprenc. Igualment, la mà està estesa durant tota la legislatura perquè ells també recullen un part molt important de la sensibilitat al canvi que hi ha a la comarca i són molt necessaris. A més, poden aportar coses diferents i que ajudaran a fer entendre aquest canvi que tant s´ha predicat. Segur que col·laboraran i faran una oposició constructiva, que sumarà.

CiU, el seu principal rival polític, també diu que farà una oposició constructiva. Creu que hi pot haver entesa?
Per part meva faré tots els possibles, hi ha moltes més coses que ens uneixen que no pas que ens separen i, al final, tots volem que la comarca vagi bé, que s´hi visqui bé i s´hi treballi bé. Si des de CiU tenen algun projecte que és bo per a la comarca que ens el vinguin a exposar perquè si està en la línia del que creiem que s´ha de fer a mi m´agradaria molt que el poguessin liderar. Aquesta em sembla que és una altra manera de fer i és bona.

Els independents també es van mostrar oberts a una altra manera de fer...
Ells argumenten el fet de ser independents perquè no volen aquella vella manera de fer. Al final, es tracta d´arribar a un consens i si poden aportar coses nosaltres les podem recollir i sumar. De fet, com a la CUP, els vam proposar d´estar en algun òrgan de govern. Hi ha molta feina i com més mans siguem a treballar, millor.

Parlen molt d´una nova manera de fer política. Com la definiria?
Per exemple, que els concursos siguin legalment establerts, no vull dir que fins ara tots fossin il·legals, però cal posar els mecanismes perquè hi pugui optar tothom sense que tingui cap afinitat a un partit polític concret. Que les coses no es facin a cops de resolució de presidència sinó perquè hi ha una majoria de gent que les vol. S´ha d´entendre que no hi ha un treball piramidal sinó en xarxa, un treball de col·laboració. I sobretot, proximitat amb la ciutadania, hem de tocar poc el despatx i sortir més a fora i copsar les inquietuds de la gent. També cal més transparència, entesa no com un adjectiu sinó com a un fet natural. La ciutadania vol saber les coses i hi té tot el dret.

Una de les línies estratègiques del nou consell serà despolititzar el Centre Sanitari del Solsonès?
Jo, des de l´oposició, sempre havia reivindicat un canvi d´estatuts que tregui pes polític i en doni més d´executiu. També, que no fos tan opac, hi ha molts òrgans de govern i moltes coses que no es delegaven i no acaben sortint a la llum pública. És evident que hi ha coses que no acaben de rutllar però, a trets generals, és una de les joies de la comarca, com deia Marc Barbens al ple, i compta amb serveis que difícilment tenen altres territoris similars al nostre.

Quines altres prioritats tindrà el nou ens?
Les prioritats no passen per engegar grans projectes perquè tampoc sabem quins recursos exactament té la casa. Sí que, precisament, per conèixer-la bé farem una auditoria econòmica, financera i de processos profunda per tenir una radiografia al més acurada possible de l´estat de la casa. Aleshores, a banda del Centre Sanitari, l´altra línia estratègica serà la promoció econòmica, que és de les que ens preocupen més pel que fa al territori perquè necessitem un impuls.

A diferència d´altres comarques, al Solsonès el Consell té un pes important.
És un pal de paller. Precisament, ara que hi ha un debat sobre la necessitat o no dels consells, en el cas del Solsonès és un pal de paller perquè hi ha 15 municipis que, si extreus Solsona i Sant Llorenç de Morunys que tenim nucli urbà, la resta són molt petits i disseminats i és complicat abastir-se de serveis si no tenen el Consell al darrere que els pugui donar aquest suport. I ara és el moment que funcioni bé, penso que un dels reptes és que pugui arribar a ser un referent a nivell català, pot ser un exemple de treball que portat a un màxim exponent pot arribar a fer entendre a la població que en algun lloc els consells sí que són molt importants. Al final, el consell ha de fer això, estar al costat dels alcaldes i copsar les seves necessitats dels municipis i resoldre-les.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema