«Si vas a una gran superfície compraràs coses sense ànima»

Vaig treballar durant gairebé quatre anys al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya de Solsona. Un dia es va acabar el projecte d´investigació en què treballava. En aquests últims anys s´han acabat molts projectes d´investigació i han fet fora molta gent. Després d´estar un any a l´atur, em vaig posar en contacte amb l´Associació d´Artesans del Solsonès i vaig decidir llançar-me a la piscina i treballar en l´artesania, ja que sempre n´havia fet. L´associació em va ajudar a començar a participar en fires i a conèixer la gent de Solsona. Quan treballava al Centre Tecnològic només em relacionava amb gent de la feina, i tothom era de fora.

Sempre ha estat artesana?

Des de petita m´ha agradat les arts plàstiques, fer feines manuals, cosir... Sempre que celebràvem l´aniversari d´un amic o familiar i s´havia de fer un regal a algú, ho feia jo. Fins fa ben poc, l´artesania ha estat una afició per a mi.

Havia pensat alguna vegada que es convertiria en una professió?

No, mai.

Quan vau obrir el taller-botiga?

Aquest dissabte passat va fer dos anys. Vam començar organitzant tallers de costura, mitja i ganxet a les terrasses dels bars de Solsona i, en veure que hi havia interès a la ciutat i que no hi havia cap establiment que oferís el mateix que fèiem, vam decidir muntar la botiga-taller Mans i Mànigues, amb la Núria Passada. Ella es dedica a la costura, i jo, a la mitja i el ganxet. Per a mi, la botiga és un complement, la part que m´agrada més és el taller. A part dels cursos que organitzem a la botiga, també en fem a la seu de Sol del Solsonès i en cases rurals de la comarca, per a les famílies o els grups que ens ho demanin.

Hi ha un perfil de persones que vénen a fer els tallers de costura?

Hi ha de tot. Tinc nens, tinc nenes, tinc nois, tinc noies i senyores grans. De senyors grans, però, no n´he arribat a tenir, però en un taller en una casa rural vaig ensenyar un senyor de 90 anys a fer mitja i ganxet. Un aspecte interessant dels tallers és que gent molt diversa sense gaires coses en comú es troba en aquest espai. De vegades coincideixen en aquest obrador una nena de 5 anys amb una senyora de 60. M´agradaria que hi vinguessin més nois, però per raons culturals encara costa que s´hi animin. L´any passat, arran de publicar un calendari de nois que teixien despullats a l´aire lliure, vam aconseguir que uns quants homes s´engresquessin i vam poder organitzar un taller només per a ells.

Recentment ha estat escollida presidenta de l´Associació d´Artesans del Solsonès. Considereu que rebeu prou suport institucional?

Sí i no. D´una banda, hi ha subvencions per a l´artesania de la Generalitat, i l´Ajuntament i el Consell Comarcal ens ho posen molt fàcil a l´hora de muntar fires o fer activitats al carrer. I d´altra banda, potser necessitaríem més suport de les institucions per fer promoció dels nostres productes. L´artesania és una activitat que costa molt de fer valorar. Per aquest motiu, ara estem renovant la pàgina web, que està una mica obsoleta, i estem actualitzant la base de dades de membres de l´associació. També ens plantegem muntar una botiga en línia perquè els turistes que s´allotgen en els hotels de la ciutat o en cases rurals de la comarca puguin comprar un producte artesà de la zona.

Quins són els sectors de l´artesania que tenen més força a la comarca?

Els que venen productes alimentaris. En qualsevol fira, els productes que tenen més sortida són els embotits, els formatges, els pans artesans, la coca... El sector agroalimentari està més consolidat. En canvi, la majoria d´artesans de productes que no són alimentaris fan aquesta feina com una afició. Encara no està prou professionalitzat.

Com us afecta el comerç a gran escala? Podeu conviure bé amb les grans superfícies?

Sí, perquè jo crec que qui compra artesania busca un producte de valor afegit. Si vas a una gran superfície, compraràs coses sense ànima, com en dic jo. Si busques una peça única, et posaràs en contacte amb aquella persona que fa allò que t´agrada. A Solsona, ens faltaria una botiga en què tots els artesans poguessin exposar i vendre els seus productes. Això ja fa dos anys que ho fem per Nadal i ha funcionat molt bé, però ens agradaria que fos permanent. Aquesta idea té un problema: pagar un lloguer durant tot l´any és massa car. Ara s´està plantejant de vendre productes artesans de la comarca a l´oficina de turisme.

Els artesans de la comarca treballeu prou conjuntament?

Jo crec que sí. Ara en som uns 40. És complicat gestionar reunions, perquè molts artesans tenen altres feines.

Quines eines són més eficaces per difondre els productes artesans a la comarca i arreu del territori?

Potenciar la difusió a través de Facebook i les xarxes socials és essencial. Crear una botiga digital amb productes artesans seria una bona empenta. Ara bé, els artesans que venem productes no alimentaris tenim un repte: crear una fira per a nosaltres. A Solsona hi ha la Fira de Sant Isidre, dedicada al bestiar i als productes artesans alimentaris, la Fira del Trumfo i la Tòfona i la Fira del Bolet, però no tenim una fira especial per a la resta d´artesans.

El futur de l´artesania passa per combinar la venda de productes amb l´educació sobre els antics oficis?

Totalment. Ens hem acostumat a comprar productes ràpids, barats i sense valor.