El Centre d'Estudis Lacetans ha culminat la campanya d'excavacions arqueològiques que s'han fet aquest estiu al Castellvell, al terme d'Olius. En aquesta ocasió, la campanya ha excavat un conjunt de cinc sitges descobertes l'any passat i que evidencien que al Castellvell hi havia assentaments humans més antics del que es pensava i que se situarien entre els segles VII i VIII abans de Crist, a la primera edat de ferro.
Durant la darrera campanya s'ha excavat un conjunt de cinc d'aquestes sitges, moltes construïdes sota els murs de les actuals cases preibèriques i ibèriques. Segons el director de les excavacions, Ramon Cardona, arqueòleg del Centre d'Estudis Lacetans, "els materials recuperats permeten plantejar la hipòtesi que ens trobem en un horitzó del segle VII aC, anterior a l'urbanisme trobat al Castellvell". De moment, però, segons Cardona, "no s'ha trobat estructures d'habitació o cabana associades a aquestes sitges, però sí que es detecten clarament les dues fases, una preurbana del segle VII aC i una urbana del segle VI aC que es reaprofita fins al segle III-II aC".
Durant els treballs d'aquest estiu, s'ha acabat d'excavar alguns dels recintes ibèrics i preibèrics del jaciment. Els nivells fundacionals d'aquests recintes i la trinxera de fonamentació de la muralla poden acabar d'ajudar a precisar la construcció del jaciment preibèric com a mínim al segle VI aC. Cardona explica que "els materials recuperats estan encara en fase d'estudi i, més endavant, es podrà donar un aclariment més detallat sobre aquesta cronologia tan antiga". En aquest sentit, apunta que "sembla que al Castellvell es confirma aquest urbanisme tan antic de la comarca, de fet, és l'urbanisme més antic trobat fins ara, amb una bateria de cases al redós d'un mur tanca-muralla i una cisterna central".
