La regulació de la recollida de bolets provoca desacord entre els experts

La necessitat de protegir i compensar els propietaris forestals topa amb la visió del boletaire com a font d'ingressos al territori

18.10.2015 | 08:00
Trompetes de la mort i rovellons, dues de les espècies de bolets que es poden trobar a la fira de Solsona

El llarg i cíclic debat sobre la necessitat de regular la recollida de bolets, que cada any es posa sobre la taula coincidint amb la temporada boletaire, té defensors i detractors. I així es va posar de manifest en el transcurs de la taula rodona La regulació de la recollida de bolets, estat actual i previsió, que es va celebrar el passat divendres al vespre a la sala gòtica del Consell Comarcal coincidint amb la Fira del Bolet i el Boletaire del Solsonès que se celebra aquest cap de setmana a Solsona (vegeu desglossat).

La xerrada va comptar amb la presència de Jaume Oriol, alcalde de la Pedra i la Coma; Marc Casabosch, micòleg i divulgador naturalista; Juan Martínez de Aragón, tècnic del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya (CTFC) i expert en aquests fongs, i del director del Parc Natural de Poblet, Anton Vallvey.

Martínez de Aragón va encetar el debat amb dades que, segons el seu parer, exigeixen "una ordenació, més que no pas una regulació, de la recollida de bolets a Catalunya". L'expert del CTFC va recordar que "els bolets contribueixen al desenvolupament dels ecosistemes forestals", i cal ordenar una activitat que porta als boscos catalans ("el 80% dels quals són de propietat privada" va recordar Martínez de Aragón) un milió dues-centes mil persones cada any que comercialitzen unes 8.000 tones de fongs "valorats en uns 32 milions d'euros dels quals els propietaris no en veuen ni cinc". Martínez considera que "hi ha una massificació i una sobreexplotació que porta al deteriorament dels boscos".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema