Biòlegs solsonins defensen l'ús d'ocells i ratpenats per combatre la processionària

Aquest augment de l’afectació de la processionària, és culpa només de la meteorologia o hi ha altres factors?

(J.C.): Bàsicament sí, és un problema de sequera i altes temperatures. Caldrà veure si això continua perquè puguem dir que és conseqüència del canvi climàtic, també.

(D.G.): També hi ajuda que tenim un seguit de boscos, sobretot a la Catalunya Central, amb una densitat molt alta de peus i això fa que les erugues, en episodis com aquest, tinguin molt d’aliment.

Això vol dir que el tractament per reduir la processionària començaria per reduir arbres?

(J.C.): Segurament estaria bé plantejar-se una actuació preventiva de tractament de la vegetació. Baixar la densitat d’arbres, que aniria bé al bosc. En algunes zones solanes, que són més aviat poc productives, la neteja podria ser important, i podries arribar a plantejar-te fins i tot de dedicar-les a pastures. O potser no caldria afectar tot el bosc, sinó només les franges properes als camps i les pastures netejar-les de pinassa.

Hi ha altres mesures que ja s’hagin assajat com a alternatives a la clàssica fumigació?

(J.C): Bé, hi ha alternatives també clàssiques com les trampes de feromones, que s’ha demostrat que no funcionen.

(D.G.): I les cremes prescrites també s’havien estudiat com a mesura, però tampoc no són efectives perquè només eradiques les erugues que en aquell moment són a terra, les que estan enterrades no es veuen afectades pel foc.

I les propostes efectives que plantegeu en què consisteixen?

(J.C.): Doncs volem establir mesures de lluita biològica, que consistiria bàsicament a potenciar a les zones més afectades els predadors naturals de les erugues i dels adults de la processionària. D’una banda, existeixen uns paràsits dels ous, que són unes vespes petites i un escarabat, però encara hem de parlar amb els experts i estudiar bé si és possible potenciar-los d’alguna manera amb la gestió d’hàbitats. I d’altra banda, el que sí que sabem del cert és que podem potenciar les poblacions d’ocells insectívors i de ratpenats i que aquestes dues espècies es mengen la processionària en diverses fases. Els ocells es poden alimentar d’erugues quan són petites i no excessivament urticants i els ratpenats s’ocupen dels adults.

Quina és la tasca específica que fa cadascun d’aquests depredadors?

(D.G.): Si parlem dels microhimenòpters, que són aquests petits paràsits, hi ha l’escarabat de la processionària, que el que fa és menjar larves petites, i les tres espècies de vespes petites que estem estudiant el que fan és parasitar-ne els ous.

(J.C.): Els ocells insectívors, com la mallerenga es mengen les erugues quan són petites i els ratpenats s’ocupen dels adults de la processionària, que no deixen de ser papallones nocturnes. A més, l’avantatge dels ratpenats és que es reuneixen per menjar. A diferència dels ocells que són territorials i defensen la seva parcel·la davant d’altres ocells, els ratpenats no tenen aquest problema. Ells competeixen per als forats, però a l’hora d’alimentar-se s’ajunten i això fa que en una nit puguin fer molta feina!

I quin és el sistema que feu servir per potenciar aquests depredadors?

(D.G.): El que faríem seria agafar unes zones pilot per tal de poder-hi fer una col·locació de caixes niu de dos tipus diferents: unes que podrien servir perquè hi criessin els ocells i unes altres que servirien de refugi per als ratpenats.

(J.C.): El problema que tenim és que els nostres boscos no són madurs i això implica que no hi ha forats als arbres que permetin que els ocells i els ratpenats hi arribin sols, perquè no tenen cap lloc on instal·lar-se, per això cal ajudar-los amb la col·locació de caixes niu.

Potser deixar madurar els boscos també seria una mesura preventiva contra la processionària?

(J.C.): Segurament, però és una mesura a llarg termini. Ara, a curt termini, confiem que les aclarides de vegetació i les caixes niu serviran.

Aquests depredadors naturals han desaparegut dels nostres boscos per algun motiu.

(J.C.): Hi ha moltes teories i segurament hi ha molts factors que hi influeixen. D’una banda, hi ha hagut una disminució important de les seves preses, abans hi havia més activitat rural i això implicava més bestiar, més fems... Després, el que dèiem dels boscos joves, on no troben refugi. Els ratpenats dels quals parlem en el cas de la processionària són de mida mitjana gran i els agraden les cases velles. Actualment, totes les que hi ha estan arreglades i han tapat tots els forats. Tot això ha fet que en disminueixin molt les poblacions. La gent gran t’ho diu, que abans es veien més ratapinyades...

(D.G.): I cal tenir en compte també que els anys 50 el DDT i els insecticides van fer molt, molt mal. I encara ho arrosseguem.