El mocador que va pertànyer al president Lluís Companys i que va acompanyar l'alcalde de Solsona, el 26 d'octubre, dia que va prendre possessió de la seva acta de diputat al Parlament, tindrà com a nova llar a partir d'ara el Museu d'Història de Catalunya.

La propietària del mocador, Mercè Solande, ha arribat a un acord amb la institució, que actualment dirigeix Margarida Sala, per tal que el museu inclogui a la seva col·lecció el mocador que Companys va perdre quan el van detenir, el mateix dia que va proclamar l'Estat català. En aquell moment, el pare de Solande, que era un dels secretaris de Companys, va recollir el mocador amb la intenció de tornar-l'hi, però ja no en va tenir l'ocasió perquè no el va veure més.

La peça, de color gris amb línies blanques i les lletres LL.C. brodades, ha estat a la família de Solande des de llavors i els ha acompanyat en els 5 trasllats que va fer la família fins a instal·lar-se definitivament a Solsona. Està molt ben conservat, ja que sempre l'han tingut plegat i embolicat "amb un paper de seda dins d'una capsa de cartró", explica Solande, qui, uns dies abans de darrera constitució del Parlament català, el va obsequiar a l'alcalde de Solsona perquè li portés sort en la seva nova faceta de diputat. "Com que no tinc fills, vaig pensar regalar-lo al David perquè em cau bé i, com que és d'ERC, sabia que li agradaria". Rodríguez el va lluir aquell dia al Parlament amb tota la seva càrrega simbòlica.

Però tant la propietària com l'alcalde, que ha actuat com a intermediari, van considerar que el millor lloc per conservar aquesta relíquia de la història nacional seria el Museu d'Història de Catalunya i van contactar amb la institució. I és així com la directora del museu i restauradora, Mariona Companys, casualment una reneboda del president, van ser a Solsona per reunir-se amb Rodríguez i Solande i iniciar els tràmits del donatiu.

La peça es conservarà a la reserva de tèxtils el museu desplegada sobre un cartró de conservació i, de moment no és previst que s'exposi al públic perquè caldria fer-li una vitrina adequada. Tot i això no es descarta que pugui formar part d'exposicions puntuals. Solande es mostra satisfeta, "el meu pare sempre m'havia dit que el guardés, que era una peça de museu", i afegeix "el que m'agrada és que ara estarà ben conservat i catalogat com cal".