Ramon Llumà, primer alcalde de la democràcia a Solsona, va morir ahir al migdia víctima d'un càncer que li havia estat diagnosticat feia pocs mesos. Llumà, que tenia 80 anys, va mantenir-se en el càrrec d'alcalde durant 6 legislatures, del 1979 al 2003, i també va ser el primer president del Consell Comarcal del Solsonès (1987-1992) i diputat al Parlament de Catalunya en el període 1999-2003.

L'Ajuntament de Solsona va lluir ahir la senyera a mitja pal i amb un crespó negre en senyal de dol, i va celebrar un ple extraordinari en què es va aprovar una moció de condol i es va decretar un dia de dol fins a les exèquies, que tindran lloc avui a les 5 de la tarda a la catedral de Solsona. El consistori també va acordar celebrar un acte d'homenatge a l'exalcalde i dedicar-li un espai públic de la ciutat. La capella ardent no s'ha instal·lat a la sala de plens per desig exprés de la família, que ha preferit que el fèretre romangui al tanatori fins a l'hora del funeral. De totes maneres, l'Ajuntament ha dipositat un llibre de condolences perquè tothom qui ho desitgi pugui expressar el seu condol per escrit.

Tal com preveu el Reglament de protocol, honors i distincions del consistori, ahir, quan es va fer fosc, el pregoner municipal va anunciar la defunció de Llumà pels carrers de la ciutat, acompanyat de dos agutzils. A més, el consistori va autoritzar el ball de l'àliga com a homenatge a l'exbatlle de la ciutat, a la plaça Major just abans del funeral.

El ràpid desenllaç de la malaltia que tenia Llumà va consternar ahir la ciutat, que perdia un dels seus polítics més emblemàtics. David Rodríguez, actual alcalde de Solsona, el definia ahir com un home "carismàtic que es va fer estimar per la ciutadania, la prova està en tots aquests mandats consecutius". Rodríguez parlava de Llumà com una persona "obstinada, valenta i honesta que creia en el que feia, que creia en el país i en la comarca" i que va entendre que calia donar serveis a la ciutadania i per això "es va preocupar tant de temes com l'aigua".

El portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, Marc Barbens, també va voler expressar el seu condol i del seu grup al ple de l'Ajuntament i va llegir un comiat on agraïa a l'exalcalde tota la feina feta i el suport que n'havia rebut i feia esment del fet que arreu del país es conegués Llumà com l'"alcalde de les banderes". Sens dubte, aquest va ser un dels moments en què Llumà va tenir més ressò mediàtic a causa de la bandera espanyola que no va onejar al balcó consistorial durant una festa major del seu tercer mandat. Arran de les protestes d'alguns joves de la població, Llumà va prendre la decisió de prescindir-ne i quan el comandament de la Guàrdia Civil, que havia estat convidat a la tradicional recepció, li va esmentar el tema, Llumà es va excusar dient que l'havien dut a la tintoreria per rentar-la. Tot i tractar-se d'una anècdota, reflecteix el caràcter marcadament nacionalista de l'ex-alcalde solsoní, posicionament que va compartir durant més d'una dècada amb el bisbe Antoni Deig, home també de clares postures independentistes, mentre va ser a la diòcesi de Solsona, del 1990 al 2001.