Arqueòlegs i estudiants tornen a les excavacions d'Olius i de Montmajor

El Centre d'Estudis Lacetans inicia la campanya d'investigació als jaciments oberts del Solsonès per entendre la forma de vida dels ibers

19.08.2016 | 07:37
Excavació al jaciment de Castellvell a Olius

La secció d'arqueologia del Centre d'Estudis Lacetans engega aquest dissabte una nova campanya d'investigació arqueològica als jaciments de Castellvell a Olius i Sant Miquel de Sorba a Montmajor que s'allargarà fins al dia 10 de setembre.

Com cada estiu des de la seva fundació ara fa 20 anys, la secció reuneix arqueòlegs, estudiants i aficionats d'aquesta ciència que de manera voluntària durant els seus dies de vacances treballen als jaciments de la comarca del Solsonès i altres de properes. L'objectiu que persegueixen és descobrir com van ocupar el territori els nostres avantpassats, des dels poblats preibèrics fins a l'edat mitjana.

Les excavacions en què se centren aquest any al Solsonès tenen un recorregut llarg, ja que a Castellvell hi treballen des de l'any 2007 i a Sant Miquel de Sorba les prospeccions van iniciar-se el 2010. En aquest temps han descobert molts secrets amagats sota terra, però, segons Ramon Cardona, un dels impulsors de la iniciativa i encarregat de fer rodar any rere any les excavacions, encara queda molt per explorar. "El tempo dels descobriments als jaciments és lent", exposa.

Tot plegat és possible gràcies a les subvencions que reben cada any del departament de Cultura, que cobreix les despeses de menutenció i desplaçaments de l'equip, que està format per una vintena llarga de persones. Un ajut que possibilita l'arqueologia de recerca que practiquen a la secció.

Els ibers al Solsonès
Tant el jaciment de Castellvell a Olius com el de Sant Miquel de Sorba a Montmajor conserven restes ibèriques. Segons Cardona, la iberització al Solsonès comença abans que en altres comarques veïnes i per això és destacat el període. "La meva hipòtesi és que es van assentar abans aquí perquè hi ha l'eix Cardener-Llobregat, un espai amb uns recursos naturals rics que podien ser explorats", exposa l'arqueòleg.

En el cas de Castellvell, no només és destacat per les restes iberes que conserva, sinó també per les restes d'un poblat anterior al període ibèric, que, segons les investigacions que s'han fet fins ara, podria datar del segle VI aC, durant l'época del ferro. "És l'únic jaciment urbà, amb cases adossades a una muralla, que hi ha a la comarca d'una fase tan antiga", assegura Cardona. A més, afegeix que el poblat pot ajudar a explicar la formació de Solsona medieval, ja que les pedres de l'antic Castellvell es creu que van servir per fer la muralla de la capital del Solsonès. L'Ajuntament d'Olius, en veure la importància de les descobertes i el bon resultat de l'altre jaciment museïtzat de la població, ha demanat una subvenció a la Diputació de Lleida perquè financi part del cost de la consolidació i la restauració de les restes una vegada s'acabin les excavacions.
L'altre front obert és Sant Miquel de Sorba, un altre assentament ibèric amb muralles incloses que després va servir durant la primera romanització, per la bona situació en què es trobava per poder controlar el territori.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema