El 77% dels catalans acceptaria algun sistema de pagament per collir bolets

La dada s'extreu d'un estudi fet pel CTFC entre recol·lectors, propietaris forestals i societat civil

04.10.2016 | 08:20
Collint bolets la setmana passada al Berguedà

Un estudi realitzat pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) i publicat a la revista Small-scale Forestry revela que un 77% de la població acceptaria algun mecanisme de pagament per recol·lectar bolets, sempre que els beneficis es reinverteixin als boscos. L'anàlisi recull l'opinió de recol·lectors, propietaris forestals i societat en general i conclou que en tots els sectors hi ha una bona recepció a la regulació.

L'estudi analitza tres modalitats de pagament: la primera basada en el pes de bolets recol·lectats, la segona per temporada i la tercera per dia. De les tres, les dues primeres són les més ben acceptades entre els enquestats.

La recol·lecció de bolets és una pràctica que es fa a Catalunya de manera lliure des de fa molts anys, i mobilitza fins a un 23% de la població catalana cada any. A més, la seva popularitat ha augmentat en l'última dècada, entre altres causes arran de la seva presència en mitjans de comunicació. Aquesta popularitat, si bé acosta a la ciutadania al bosc, també està provocant un augment de les tensions entre recol·lectors i propietaris.

Segons explica Irina Prokofieva, investigadora principal de l'article, "el marc legal ja permet l'establiment de pagaments per la recol·lecció de bolets, però els propietaris no s'atreveixen a regular per por de la venjança o la manca de capacitat per interactuar amb els recol·lectors, per exemple per controlar o sanciona". Elena Górriz-Mifsud, co-autora de l'article afegeix "en paral·lel, el nostre estudi dóna tranquil·litat als propietaris forestals. Això pot facilitar que s'organitzin per controlar la recollida en els seus boscos, i adaptar-la més tard amb l'eventual aprovació d'una normativa específica".

Davant aquesta situació, l'equip investigador proposa "crear una normativa que identifiqui explícitament diferents alternatives per als propietaris privats (acotar, no acotar, etc.), que estableixi mecanismes de control i les responsabilitats de tots els implicats (intermediaris inclosos)". Ja existeixen normatives d'aquest tipus a Itàlia, per exemple, des dels anys 90 o recentment a Aragó.

Cap a la micosilvicultura

La gestió forestal tradicional està basada en l'aprofitament de la fusta. No obstant això, si els propietaris forestals obtinguessin benefici dels bolets produïts en el seu bosc, la gestió tradicional podria derivar cap a una gestió multifuncional que combini fusta i bolets, l'anomenada micosilvicultura. Aquest tipus de gestió pot incentivar l'aprofitament dels boscos de propietat privada, que representen un 80% del total de la superfície forestal catalana.

Un sistema de permisos que incorpori un pagament al propietari repercutiria en aquest de dues maneres: compensant i incentivant. D'una banda, compensaria els danys ocasionats als boscos derivats d'aquesta activitat. D'altra banda, seria un incentiu per canviar la gestió que fan dels seus boscos, possiblement fins i tot incorporant la producció de bolets com un dels seus objectius. Segons l'estudi, la meitat dels enquestats recolzen un pagament només per als recol·lectors comercials, i un 26% per a tot tipus de recol·lectors.

El potencial dels boscos de Catalunya produint bolets és molt alt. Altres estudis calculen que la part de bolets que es comercialitza té un valor al mercat de 32 M ?. Segons Prokofieva, ara "la pilota és al camp dels que prenen les decisions polítiques". Calen instruments efectius per canalitzar la creixent pressió entre boletaires i propietaris, i mitjans per complir les exigències europees d'alimentació, en matèria de traçabilitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema