El Tribunal Suprem ha donat la raó al Consell Comarcal del Solsonès en el recurs de cassació interposat per part dels serveis jurídics de l'ens pel que fa a la revisió i designació de zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats d'origen agrari. La sentència declara nul l'acord de govern i el decret de la Generalitat de 136/2009 que catalogaven sis dels quinze municipis del Solsonès, Clariana de Cardener, la Molsosa, Olius, Pinós, Riner i Solsona, com a espais en què quedava limitada la dejecció de purins. L'acord de la Generalitat feia incrementar el 20% les terres necessàries per abocar la mateixa quantitat de purins dels seus animals o bé reduir els censos de bestiar.
El president per delegació del Consell Comarcal del Solsonès, Francesc Xavier Mas, explica que la decisió l'acullen «amb satisfacció» sobretot perquè és positiva per al sector ramader, que queda lliure de les limitacions que la designació els imposava. La nova sentència del Suprem és ferma.
Els diferents municipis afectats han defensat des del principi que la inclusió del sud del Solsonès en la categoria de zones vulnerables no estava justificada perquè l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) havia fet una única anàlisi a la Malagarriga, un enclavament de Pinós «poc representatiu».
El Consell Comarcal del Solsonès va interposar el mateix 2009 un contenciós administratiu contra l'esmentat acord de govern i contra el decret davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè va considerar que l'ACA no atenia les peticions del sector sobre la qüestió. El TSJC va donar llavors la raó als serveis jurídics de l'ens comarcal, però la Generalitat va recórrer la sentència al Suprem.
Alcaldes com Marià Torra de la Molsosa i Joan Solà de Riner defensen que el territori no està en cap cas en risc per un excés de purins. «És una sentència fantàstica, positiva per al desenvolupament econòmic i que s'ajusta a la realitat del territori», sostè Torra. L'alcalde de Solsona, David Rodríguez, i el d'Olius, Antoni Márquez, també celebren que els tribunals hagin donat la raó a la reclamació del territori. «És un punt a favor de la ramaderia tot i que vuit anys després, que és un període on les coses també poden haver canviat», diu Márquez. Ahir l'ACA no va pronunciar-se sobre la sentència.
La sentència també condemna la Generalitat de Catalunya a pagar les costes del procés.
