Fa 20 anys que l´aigua es va començar a acumular a l´embassament de la Llosa del Cavall. Concretament, al principi de juliol de l´any 1997. El projecte d´abastament d´aigua potable del pantà a les comarques del Solsonès, el Bages i l´Anoia, que va ser presentat l´any 2001, pretén entrar en funcionament abans que acabi aquest any 2017, segons informen des de l´Agència Catalana de l´Aigua (ACA).

El cap del departament de Gestió de Recursos Hídrics de l´ACA, Enrique Velasco, declara que la posada en marxa de la potabilitzadora i la xarxa d´abastament aigües avall és el principal objectiu dels propers mesos. El director de l´ACA, Jordi Agustí, va explicar al començament del mes de juny que el projecte «entrarà en funcionament a l´octubre».

Fins al moment, l´embassament de la Llosa ha servit, sobretot, per regular el pantà de Sant Ponç. Velasco afirma que el de la Llosa treballa de «contraembassament», per tal que el de Sant Ponç no oscil·li gaire. L´alcalde de Navès, Josep Maria Casafont, destaca que la reserva de Sant Ponç està més estable últimament, «sobretot, de cara als estius, per a possibles incendis». D´altra banda, l´alcalde de Guixers, Marià Chaure, es queixa que «el pantà de la Llosa fa pena en èpoques de sequera», i no vol que aquest fet pugui perjudicar el turisme de la vall de Lord.

Guixers és un dels municipis ocupats per la reserva d´aigua, juntament amb Navès i Sant Llorenç de Morunys. En paraules de Chaure, els ajuntaments de la vall de Lord demanen que «quan posin la canonada d´abastament en marxa, el pantà «no es vegi encara més sec de cara al turisme». Des de l´Agència Catalana de l´Aigua, Velasco ha dit que «la Llosa té clars beneficiaris, que es troben sobretot aigües avall». Un dels fets més destacats, en les seves paraules, és la disminució del risc d´inundacions. Chaure ha afegit que, ja que «sempre hem estat solidaris aigües avall, també estaria bé beneficiar-nos-en aigües amunt», i Casafont ha explicat que ja que «més del 50% de la superfície del pantà es troba dins del terme de Navès, el municipi se n´hauria d´haver beneficiat, i no ha estat així».

Central hidroelèctrica

Les primeres obres al pantà van iniciar-se l´any 1990, i el 1993 es va començar a cimentar la presa. En el seu moment, les obres van tenir un cost de 14.000 milions de pessetes i es va preparar una petita central hidroelèctrica, amb un sistema de canalització d´aigua amb un tobogan i un salt prou alt per fer energia. En paraules del batlle de Navès, Josep Maria Casafont, «només faltava posar-hi les turbines, el concurs es va tirar endavant, tothom ho volia, i els uns pels altres, entre contenciosos, no hi va haver cap adjudicació». Enrique Velasco explica que l´energia hidroelèctrica és vital per a Catalunya, però no és un dels projectes que l´Agència es planteja a curt termini.

Navès ha de portar aigua a les cases del costat de l´embassament

Josep Maria Casafont, alcalde de Navès, es queixa quan veu que «s´emporten l´aigua, però les cases del costat del pantà de la Llosa no se´n poden beneficiar». A l´alberg de les Cases Altes de Posada, per exemple, «s´hi ha hagut de portar aigua amb cisternes des de Navès durant molts anys», explica Casafont.

Enrique Velasco, cap del departament de Gestió de Recursos Hídrics de l´Agència Catalana de l´Aigua (ACA), explica que al marge esquerre del pantà «és més difícil subministrar-hi aigua perquè els nuclis urbans estan més dispersos, la qual cosa fa que el cost del servei augmenti». Lledó Peraire, masovera de les Cases Altes de Posada, afegeix que ara l´aigua els ve per «una nova canonada», també des de Navès, «amb un motor que la fa pujar al seu dipòsit», on és tractada.