Les primeres caixes niu de depredadors naturals de la processionària s'han instal·lat aquest dimarts en diversos pins d'un bosc d'Olius. El departament d'Agricultura de la Generalitat pretén col·locar-ne més de 300 entre les comarques del Solsonès i el Berguedà, les més afectades per la plaga. Se n'estan instal·lant 140 per a ratpenats, que s'alimenten de la papallona de la processionària, i 200 caixes per a ocells insectívors (bàsicament mallerengues), que s'alimenten tant de la papallona com de l'eruga.

El responsable de Medi Ambient del Consell Comarcal, Albert Bajona, ha explicat que aquest insecte autòcton afecta la meitat de la superfície de la comarca, 30.000 hectàrees, i provoca «una afectació entre greu i molt greu». Bajona també ha explicat que l'any passat es van fumigar 6.500 hectàrees, però «els tractaments aeris són molt cars i no permeten abastar grans espais». A més, els boscos d'Olius on s'ha començat a dur a terme la prova pilot no permetien tractaments aeris per la seva proximitat a zones habitades.

Segons el subdirector de Boscos del departament d'Agricultura de la Generalitat, Enric Vadell, la instal·lació de caixes niu és un mètode preventiu, amb l'objectiu de reequilibrar l'ecosistema per tal que la processionària «no augmenti». Vadell destaca que «quan la processionària té un nivell d'atac molt elevat, l'única manera de controlar la plaga és amb tractaments aeris de productes biològics», que no busquen l'erradicació de l'espècie, sinó reduir la plaga fins a nivells que no suposin problemes per al bosc ni per a la sanitat pública. Així doncs, es tracta d'un insecte autòcton que juga un paper important dins l'ecosistema, i quan es converteix en plaga es fan necessàries les actuacions aèries. «El nombre d'animals que s'alimenten de processionària que es necessitarien per erradicar una plaga seria tan elevat que no s'aconseguiria amb la instal·lació de caixes niu», ha explicat Vadell.

Resultats

«Per començar a tenir resultats, haurem d'esperar dos o tres anys», ha declarat el responsable de Medi Ambient del Consell, Albert Bajona. Dins d'aquestes accions preventives, el departament d'Agricultura també treballa en tècniques silvícoles que facin les pinedes més resistents a la processionària, i afavoreixin la proliferació de depredadors naturals.

D'aquesta manera, s'està treballant per afavorir que els ecosistemes forestals tinguin més diversitat i, per tant, més capacitat de reacció. L'abandonament de camps facilita l'expansió de la processionària, ja que fa que molts terrenys s'acabin convertint en superfície arbrada amb el pi com a principal espècie, que precisament és la que habita la processionària. A banda d'aquestes circumstàncies, l'augment de l'insecte autòcton també s'explica pel canvi climàtic i pel fet que els hiverns cada cop són més càlids.