Marta Closa ha estat un mes i mig a Tessalònica de voluntària amb l'associació catalana Where is the life? Estudiant i militant d'Arran, fa menys d'una setmana que ha tornat i d'aquí a uns dies començarà quart d'Història de l'Art a Barcelona, i vol seguir en contacte amb l'entitat i amb les diverses històries de vida i superació que s'ha trobat.

Quan va decidir marxar a Grècia de voluntària?

Ja feia temps que em rondava, i quan vaig trobar el projecte Where is the life? em vaig decidir. No volia fer de voluntària en una organització gran, sinó en una de petita, propera. Van començar la primavera de l'any 2016, però aquest any 2017, durant la primavera, els han fet fora del camp de refugiats de Lagkadikia.

Per què?

Els camps estan molt controlats, i gairebé només hi deixen treballar les organitzacions més grans, que solen tractar els refugiats de manera llunyana i distant.

I han continuat treballant.

Sí! Des de la ciutat de Tessalònica, situada a dues hores del camp, han seguit amb el projecte d'un centre de dia que vol empoderar [donar poder] els joves refugiats, perquè se sentin valents per decidir sobre la seva vida. Es troben en un període etern d'espera d'asil, però el centre els crea espais de confort, els fa fer coses, en una relació de tu a tu.

Quines tasques ha desenvolupat durant el mes i mig de voluntariat a Where is the life

Com que es tracta d'una organització petita autogestionada, acabes fent i aprenent de tot. He organitzat i desenvolupat activitats i tallers, a més de formacions sobre temes legals i coordinacions d'altres projectes. I sempre estàs a prop de les persones a qui ajudes.

Quants voluntaris eren?

Entre 5 i 7 allà a Grècia, però a Barcelona, on hi ha la seu de Where is the life?, hi ha entre 15 i 20 persones més treballant. També fan activitats solidàries aquí a Catalunya, i van fent assemblees. Crec que també hi col·laboraré i hi aniré habitualment.

Així, continuarà lligada a l'associació des d'aquí?

És impossible deslligar-te'n quan hi has anat. De fet, fa menys d'una setmana que he tornat i estic en contacte amb els últims voluntaris que van arribar, perquè van començar poc abans que marxéssim i no els vam poder explicar tot el que volíem dir-los.

Hi tornarà?

Ja ho estic planejant! Quan hagi estalviat, hi aniré uns cinc dies més. Ara mateix, l'única manera de veure'ls és anant-hi, perquè els refugiats no en poden sortir.

Amb quines experiències de vida s'ha trobat?

Molts joves arriben sols a Grècia, perquè els és més barat i fàcil pel tema papers. Barat entre cometes, perquè no baixa dels centenars d'euros. Per sortir del seu país, ho han de fer a través de màfies. Sortir-ne en barca d'aquelles inflables és més barat, sobretot si vas a la part de sota o t'ofereixes per dirigir-la (i per anar a la presó si et troba la policia). Em vaig trobar amb una família que havia pagat 70.000 per sortir del país caminant. N´hi ha que fa anys que no veuen els seus familiars, com un noi de Damasc, que va arribar a Grècia quan tenia 14 anys i es va haver d´espavilar tot sol i sense res de res. Ara en té 16 i encara no ha vist els seus. Li costava expressar les seves emocions, però per dins era tot tendresa.