El Solsonès és la comarca de Catalunya que va créixer més en natalitat el 2016

De les demarcacions que van registrar un augment del nombre de naixements, catorze en total, sis són de casa nostra

29.09.2017 | 07:39

El Solsonès va ser l'any passat la comarca de tot Catalunya que va créixer més en nombre de naixements en xifres relatives. Van ser 23 nadons solsonins més que el 2015 (un total de 149), el que va suposar un augment del 18,3%. La dada és encara més significativa si tenim en compte que en el conjunt de Catalunya hi va haver una caiguda de la natalitat del 2,6%, i que del total de 42 comarques només un terç (14) va registrar una variació a l'alça. De fet, l'augment percentual que ha registrat el Solsonès és clarament superior als de la resta de demarcacions que se situen en positiu, ja que tan sols respecte a la segona hi ha una diferència de vuit punts, ja que a l'Urgell el nombre de naixements va créixer el 10%.

L'eclosió del Solsonès és una de les dades més rellevants de les xifres de naixements del 2016, que ahir va facilitar l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Però les comarques de casa nostra hi tenen en conjunt un paper destacat. I és que de les catorze de tot Catalunya que han crescut en nombre de naixements, sis són de l'àrea d'influència de Regió7 i, d'aquests, cinc ocupen els sis primers llocs com les que han crescut més. Aquestes comarques són el Berguedà, l'Alt Urgell, l'Anoia, el Moianès i la Cerdanya, amb creixements respecte a la natalitat del 2015 que oscil·len entre el 8,2% i el 0,7%. Només el Bages va registrar un descens en el nombre de naixements de l'1,8%, de 1.628 s'ha passat a 1.598.

Més nens que nenes


L'any 2016 el nombre de nascuts vius registrats a Catalunya era de 68.634 (35.255 nens i 33.379 nenes), xifra que representa un descens del 2,6% en relació amb el 2015, segons les dades provisionals de l'Institut d'Estadística de Catalunya.

Aquesta disminució era general a tot el territori, excepte a 14 comarques. La causa principal del ritme descendent del nombre de nascuts vius, després de l'any 2008, era la disminució del nombre de dones en edat fèrtil (de 15 a 49 anys), que s'ha reduït en més de 8.000 i s'ha concentrat en les edats de més fecunditat, dones de 30 a 34 anys.

1 de cada 4, de mare estrangera


Dels 68.634 nascuts vius, 50.438 són fills de mare de nacionalitat espanyola i 18.196 són fills de mare estrangera, xifra que representa el 26,5% dels nascuts vius. En relació amb l'any anterior, els nadons de mare estrangera han augmentat (1,5%), fet que no es produïa des de l'any 2010, mentre que els de mare espanyola han disminuït (-4,0%).

Les dones estrangeres tenen més fills de mitjana que les dones amb nacionalitat espanyola, amb un indicador conjuntural de fecunditat d'1,63 i 1,27 fills per dona, respectivament.

Pel que fa a l'edat mitjana a la maternitat, continua creixent en tots dos casos: en les mares de nacionalitat estrangera se situa en els 30,1 anys, que són dos anys i mig més joves que les mares espanyoles, que tenen una edat mitjana de 32,6 anys en néixer els fills.

El principal país de nacionalitat de les mares estrangeres és el Marroc (5.713 nascuts vius), seguit de Romania (1.431), Xina (800) Pakistan (757) i Bolívia (622). El conjunt d'aquestes 5 nacionalitats apleguen més de la meitat de naixements de mare estrangera.

En relació amb l'any anterior destaca sobretot l'augment del nombre de fills de mares xineses i pakistaneses, mentre que el nombre de nadons de mares bolivianes s'ha reduït en el mateix període.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Solsonès

Solsona diposita una de les urnes de l'1-O al fons del Museu Diocesà i Comarcal

Solsona diposita una de les urnes de l'1-O al fons del Museu Diocesà i Comarcal

Les altres sis urnes que es van fer servir pel referèndum s'han repartit entre entitats i...

El mercat d'Odèn que promociona el trumfo evidencia el canvi del territori

El mercat d'Odèn que promociona el trumfo evidencia el canvi del territori

Èxit de participació en la segona edició del certamen, que va néixer sense gaires pretensions

«El fred i la pluja» són els dos elements que condicionen principalment la collita

«El fred i la pluja» són els dos elements que condicionen principalment la collita

Eliseu Vila i Josep Espuga són productors de patates i veïns del municipi...

Glopets de clorofil·la amb denominació d'origen del Solsonès

Glopets de clorofil·la amb denominació d'origen del Solsonès

Clorofeeling produeix germinat de blat a Pinós

Daniel Gabarró torna a Solsona per parlar sobre polítiques de gènere

Daniel Gabarró torna a Solsona per parlar sobre polítiques de gènere

Amb el títol «Si hi ha mil maneres d'estimar, per què només parlem...

Enllaços recomanats: Premis cinema