El Consell Comarcal del Solsonès ha fet una prova directa per veure el nivell de conscienciació de la població vers la tria de la brossa i el resultat ha alarmat els seus responsables. De tot un contenidor d'escombraries registrat només el 10% era pròpiament residu que no es pot separar per al reciclatge. Orgànica, paper, vidre... tot a la mateixa bossa. La prova es va fer dissabte passat en un contenidor del passeig Sant Antoni Maria Claret de Solsona. Albert Bajona, conseller comarcal de Medi Ambient, considera que són experiències «preocupants».

A més, dels 82,2 quilograms analitzats, 47,85 kg (58%) corresponien a matèria orgànica. Seguint les explicacions del conseller comarcal, d'aquest percentatge tan alt de matèria orgànica no reciclada correctament, n'hi ha una bona part que correspon a malbaratament alimentari per part, sobretot, dels grans productors, com poden ser bars o restaurants. «L'any 2014, des del Consell Comarcal es va fer un estudi semblant, però amb un total de 540 kg analitzats. El 37% del total era matèria orgànica no reciclada, i d'aquesta quantitat, el 15% era malbaratament alimentari», continua Bajona.Abocador comarcal

Tornant a la caracterització de dissabte, es va veure que el vidre «és més fàcil de reciclar, la gent té més clar on va, ja que a la fracció resta (les escombraries generals) només hi havia el 7% de vidre», explica Toni Jiménez, un dels organitzadors de l'esdeveniment per part del Consell Comarcal del Solsonès. De paper i cartró, n'hi havia el 14% (11,18 kg), i d'envasos, l'11% (9,12 kg). Tant Jiménez com Bajona han coincidit en la importància d'un correcte reciclatge dels residus per no sobrecarregar l'abocador comarcal.

Han posat una altra vegada l'exemple de l'abocador obert dissabte, que suposaria enviar 82 quilos de suposada fracció resta a l'abocador, «la gestió dels quals hem de pagar com si fossin fracció resta quan en realitat no ho són», explica Bajona. «No només paguem de més, sinó que també deixem de cobrar pel que podríem reciclar», afegeix Jiménez, perquè quan «es recicla correctament, hi ha un retorn per part de les empreses que s'emporten el plàstic o el paper, per exemple».

La recollida selectiva té una tendència a l'estancament, en paraules del conseller de Medi Ambient Albert Bajona, que afegeix que, fins i tot, «hi ha un moment en què la recollida selectiva fa un petit pas enrere. És per això que hem d'apostar pel servei porta a porta».

Sant Llorenç de Morunys va ser el primer municipi del Solsonès a implementar el servei de recollida porta a porta, que ha doblat l'eficiència del municipi en el seu reciclatge, ha passat de poc més del 30% al 70%. Olius ha inclòs el porta a porta en el seu pressupost per a l'exercici 2018 i té previst començar a implementar-lo a la urbanització del Pi de Sant Just a partir de l'abril del 2018.

L'Ajuntament de Solsona té sobre la taula el resultat de l'estudi sobre el porta a porta, i és cautelós abans de fer-lo públic. Pel que fa a escala comarcal, i sobretot a les zones rurals, el Consell Comarcal n'està estudiant la implementació. Bajona afirma que el porta a porta «no agrada als que no recliclen o no ho fan bé, perquè els suposa més esforços».