Originària del Vallès, Clara Far-riol ho va deixar tot per anar a Sant Llorenç de Morunys, on actualment elabora els seus formatges de manera artesanal als baixos d'una casa antiga. Valorats per la seva qualitat i guardonats amb diferents medalles al Concurs de formatges artesans del Pirineu, la formatgeria Valette és avui un exemple d'èxit d'una petita empresa làctica artesanal.
Com va néixer Valette?
Sempre he sentit una gran estima pels oficis tradicionals, aquella repetició de moviments que té l'artesania, el treball amb les mans, etc. Sempre em deia: «Ho deixaré tot i faré formatges». El primer gran pas va ser deixar el Vallès i anar a Sant Llorenç de Morunys. El següent va ser la Valette, ja fa 7 anys.
Un somni que alguns definirien com idíl·lic.
Però era un somni possible! Hi ha vida més enllà de les ciutats del Vallès. El territori t'ofereix oportunitats i, d'alguna manera, portem dins el coneixement per fer possible aquest tipus de projectes. I no estic sola, per sort cada vegada hi ha més iniciatives i associacions que treballen per fer-ho.
Per exemple?
Per una banda, participo activament en diferents associacions, com la de turisme o la d'artesans i artesanes del Solsonès. Per altra banda, trobo molt encertades les iniciatives turístiques que aposten per productes locals a l'hora de fer tasts o que promouen visites als obradors. L'interès pel formatge com a recurs artesà i turístic creix.
Parlaríem llavors de turisme gastronòmic?
Sí, i és important cuidar-lo. Al Solsonès aquest concepte comença a ressonar amb força. A més, cada vegada hi ha més productors que ofereixen productes de qualitat i organismes, com l'Agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona, que aposta per incloure aquests principis en les seves accions.
Una de les claus de l'èxit en la gastronomia és una matèria primera de qualitat. D'on ve la teva llet?
La llet que utilitzo és llet d'ovella crua, i no és fàcil trobar-la. Em vaig decidir per la que ve d'un ramat de Corroncui, a l'Alta Ribagorça, seduïda per la seva qualitat. És un ramat que comparteixo amb altres formatgers de Catalunya, però fa tant temps que hi treballo que ja me'l sento com a part del meu projecte.
Un projecte que utilitza tècniques tradicionals i procediments moderns.
Exacte. Per molt procediment modern que hi hagi, si utilitzes tècniques tradicionals és inevitable sentir com a poc a poc vas adquirint un coneixement quasi instintiu que ho governa tot. I és que la formatgeria està viva!
Ens ho explica?
Tot està relacionat. Dins de la formatgeria, tot el que hi passa té un motiu i una explicació que acabes entenent i assimilant sense saber per què. L'elaboració de formatges s'ha fet tota la vida a les cases per consum propi, està lligada a la nostra història. És com si tinguéssim dins una mena de coneixement ancestral. I és tan gratificant sentir gent de pagès dient: "Així és com ho fèiem a casa"!
Consideraria els seus formatges com una «delicatessen»?
Ui, potser no diria tant. Sí que és cert que sense buscar-ho he acabat elaborant dos tipus diferenciats de formatges: el de pasta tova, que estaria més enfocat a la gent amb un paladar més sibarita, i el sec, més preferit per la gent de pagès.
Quin és el futur de la Valette?
L'objectiu principal no serà créixer. No tindria sentit. Si em vaig posar amb tot això era per viure bé fent una cosa que m'agrada, i així penso seguir fent. Si creixo, serà en qualitat.
