Marcel·lí Corominas Cots va ser soci fundador de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Amb Joan Viladrich van anar a Arenys de Munt, l'any 2010, en el moment en què es va fer la primera consulta. Després d'anys en què el Solsonès no solia tenir representació en l'Assemblea a escala nacional, Corominas ha estat el candidat més votat de l'àmbit de Regió7 (Solsonès, Berguedà, Bages i Anoia) en les eleccions del Secretariat de l'ANC, celebrades dissabte passat, 17 de març. Van participar-hi més de 7.000 socis i sòcies i el solsoní va rebre un total de 263 vots. El proper dissabte, 24 de març, es constituirà el nou secretariat de l'entitat.

Quins són els motius que l'han fet presentar a les eleccions de l'ANC?

Un dels motius principals per presentar-me és que l'ANC del Solsonès té un munt de gent que fa anys que treballa per l'entitat i la societat catalana, però encara no havia aconseguit estar representada al Secretariat Nacional. En aquesta ocasió, hem tingut un resultat molt positiu pel que fa al nombre de vots. A més, la tasca de l'Assemblea ha estat essencial des que va començar el 2010, amb un objectiu i un programa clarament independentista.

El moment actual de l'entitat, la divisió interna, el preocupa?

Estem en un moment d'inflexió. Pel que fa a l'Assemblea Nacional Catalana, ha volgut deixar el camp lliure de representants polítics. Jo no diria que hi hagi divisió. Es tracta, més aviat, de diferents pensaments dins la mateixa entitat. Hi ha gent més pragmàtica, gent amb idees més radicals... En aquest debat és on s'ha de moure l'Assemblea. I del que es tracta, sobretot, és de seguir estimulant el sector polític per tal que no hi hagi partits i diputats que s'excusin amb pors i temors. Durant el referèndum del dia 1 d'octubre, la gent va proclamar la República. Hem d'empènyer la classe política perquè no faci ni un pas enrere. És la mare dels ous. Per part meva, i parlo també per l'ANC del Solsonès, estem convençuts que no es poden insinuar més pors i hem d'anar endavant dient no a un Estat espanyol que es fa dir democràtic però s'està demostrant demofòbic.

I la societat catalana?

També ens trobem en un punt d'inflexió. I, sobretot, de reflexió. Era necessari, després de tanta intensitat sortint al carrer dia sí dia també, després del gran nombre d'actuacions que s'han fet, i després d'haver rebut l'embat terrible de repressió per part de l'Estat espanyol. Per agafar forces, per tal que després de la reflexió, la propera sigui la definitiva. Pel que fa al Parlament, no ens pot donar més disgustos. Ha de formar govern i, fins i tot, desobeir si cal.

Com valora el referèndum de l'1-O i les eleccions del 21-D?

Per a mi, en aquell moment es va proclamar la República Catalana. L'1 d'octubre va ser un referèndum que només pot ser tombat amb un altre referèndum que digui el contrari. I, pel que fa al 21 de desembre, els programes dels partits que van guanyar defensaven la independència. No ens en podem oblidar, hem de continuar i una ANC forta és la clau.

Què li sembla la reaparició de la Crida per denunciar la repressió? I el fet que hi hagi Àngel Colom al capdavant, quinze anys després?

Em sembla bé que sorgeixin moviments independentistes i que es denunciï la situació política entre Catalunya i l'Estat espa-nyol. Tot i així, Àngel Colom no té l'autoritat moral per estar davant de res. Ha estat esquitxat per l'escàndol de corrupció de Fèlix Millet i el Palau de la Música, per tant, aquesta persona s'hauria de retirar. En aquest cas concret, sóc molt crític, no amb el moviment sinó amb la persona que hi ha al seu capdavant.

De cara als propers dies, després de les eleccions de dissabte, quins primers objectius té i quines dates s'ha marcat al calendari?

Tinc ganes de conèixer l'ANC per dins i de poder contribuir en aquesta tasca d'empenta a la classe política per tal que no es faci enrere, com ja he dit. Aquests serien els principals objectius. També, el de donar representativitat al Solsonès al Secretariat Nacional, que he comentat a l'inici de la conversa. Pel que fa al calendari i a les dates marcades, de moment, dissabte hi ha la constitució del Secretariat Nacional. S'elegiran els càr-recs orgànics, entre ells la presidència. A més, ens hem de reunir els que hem sortit representants de les comarques d'interior. I d'entrada, com tots els moviments assemblearis, tenim el nostre full de ruta, del qual no ens podem desviar.

Quants anys fa que és a l'ANC del Solsonès?

En sóc un dels socis fundadors. Amb el nostre company Joan Viladrich, que era un professor amb un pensament molt clarivident, vam anar a Arenys de Munt l'any 2010 quan es va fer la primera consulta. I també vam formar l'ANC de Solsona.

I pel que fa a altres entitats socials i polítiques de Solsona?

Sempre he format part de diversos moviments de la societat civil. Vam fundar els Comuns del Solsonès. Després ens van copiar el nom uns altres Comuns (riu). També vam estar amb Fòrum i formo part del Centre d'Estudis Lacetans. Sempre he lluitat pels moviments progressistes i d'esquerra, tot i que m'he emportat força pinyes i disgustos, i uns quants amb la societat solsonina. L'homenatge a Ramon Llumà proposat per l'actual Ajuntament, per exemple, va ser una enorme decepció. Hauríem de poder-nos fer més autocrítica.