Un article desenvolupat entre científics del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) i del CTFC (Centre de Ciència i Tecnologia Forestal) amb seu a Solsona, explica que a causa del canvi climàtic els boscos aniran pujant muntanyes en les properes dècades, en el cas de comarques com el Solsonès. En indrets situats més aviat en planes i sense muntanyes a prop, en canvi, la situació comporta més risc.

«Els arbres que estan prop de muntanyes podran trobar nous llocs on viure movent-se molt poca distància, però els que viuen a les planes poden estar en risc perquè no podran arribar a nous llocs a la velocitat que es mouen», segons explica el text científic. L'investigador de la UAB i el CREAF Jordi Martínez, ha estat un dels autors de l'article, juntament amb Lluís Brotons, del CREAF i del CTFC.

Els avets són els arbres que més ràpidament es mouen, uns 750 metres l'any, i els fajos els que menys, uns 150 metres l'any. Entre els dos extrems hi ha els pins (500 metres per any), i els roures i les alzines, que es mouen uns 300 metres anualment. D'aquesta manera, per fer front a la sequera i les temperatures que aniran sent cada vegada més altes, els arbres «fugiran» costa amunt per buscar ambients més frescos i humits.

El Solsonès, al Prepirineu català, no serà de les regions catalanes que més patiran. Segons dades publicades a l'article The spatial level of analysis affects the patterns of forest ecosystem services supply and their relationships i a l'activitat Boscos en moviment, dins de l'exposició «Després de la fi del món» del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), les previsions afirmen que el 2070, Valladolid o Barcelona, tindran temperatures màximes al juliol com les que hi ha a Sevilla actualment.

Gestió forestal

A més de les altes temperatures, la sequera també contibuirà a que els boscos es moguin cap a zones més fresques i humides, ja sigui cap al nord o cap a dalt de les muntanyes. Investigadors del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal (CTFC), situat a Solsona, ja van publicar el setembre del 2017 que un canvi en la gestió forestal dels boscos ibèrics ha esdevingut necessari per tal d'adaptar-los a les noves condicions de pluja i calor derivades del canvi climàtic. Un dels científics del centre, Lluís Coll, explica que si no les espècies forestals corren el risc de desaparèixer i ser substituides per d'altres de més resistents.

Les aclarides constitueixen una de les principals eines de gestió forestal, en les quals es retiren els arbres més petits per tal que la resta pugui créixer millor sense competir pels recursos com ara l'aigua, continuen des del CTFC. La recerca contempla diferents escenaris que varien en funció de la localització d'aquests boscos i de les prediccions climàtiques. Aitor Ameztegui, membre de l'equip i autor de l'article, defineix els resultats com «una aproximació realista que permet anticipar-se al futur del boscos i posa les bases d'una gestió que integra en els seus objectius l'adaptació dels boscos al canvi climàtic».

En tots els casos, tal com explica Ameztegui, «retirar arbres sembla tenir un efecte positiu en la disponibilitat d'aigua, el repte i la utilitat radica en veure on està el punt òptim entre aquest guany i la pèrdua dels altres béns i serveis que ofereixen aquests boscos, ja que depèn del lloc on es troben, si és sec o humit, i de com hi canviarà el clima». Segons els resultats de l'estudi, en zones seques, per baixar el nivell d'estrès dels arbres caldran aclarides fortes.