L'Arquebisbat de Tarragona ha exhumat unes restes òssies que poden ser la clau per resoldre el misteri que plana sobre les despulles d'Arnau de Torroja, solsoní mestre de l'orde del Temple lleidatà, del qual se'n podrien haver trobat les seves restes en un sepulcre a Verona, a Itàlia.

D'aquesta manera, una mostra dental de Guillem de Torroja ha viatjat a la Universitat de Harvard per tal de ser estudiada genèticament. Se n'encarrega l'equip de l'investigador David Reich, que també ha portat a terme les anàlisis de les restes trobades a Verona possiblement pertanyents a Arnau de Torroja. Si es pogués confirmar la hipòtesi que les restes pertanyen al noble de Solsona, es tractaria del primer i únic gran mestre templer identificat fins a l'actualitat.

Segons l'investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), centre mixte entre el CSIC i la Universitat Pompeu Fabra, Carles Lalueza-Fox, tan sols compartint el 50% del material genètic ja es confirmaria que es tracta del novè cavaller de l'orde del Temple. De moment, les primeres proves portades a terme han dit que el sarcòfag correspon a un home d'1,65 metres d'alçada, que va morir en edat avançada i tenia els ulls blaus.

Tarragona

A la catedral de Tarragona s'hi troba enterrat el germà del gran mestre, Guillem de Torroja, qui va ser arquebisbe de Tarragona entre els anys 1171 i 1174. És per aquest motiu que l'Arquebisbat i l'Ajuntament de Tarragona van donar l'autorització per accedir a la tomba i agafar-ne mostres, lliurades aquest mateix dimarts. D'aquesta manera, es vol comparar científicament el seu ADN amb les possibles restes del novè gran mestre de l'ordre del Temple i confirmar-ne, així, la identitat.

Segons informen fonts de l'arquebisbat, el Capítol de la Catedral de Tarragona, a instància de l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, va fer entrega dimarts d'unes partícules òssies corresponents a les restes mortals de Guillem de Torroja. El lliurament es va fer al professor Carles Lalueza-Fox, doctor en Biologia i expert en l'estudi de l'ADN antic.

Les mostres es van exhumar divendres passat, 20 d'abril, del sarcòfag ubicat al mur nord-est del transsepte de la catedral, amb l'objectiu de procedir a les anàlisis i proves que es considerin oportunes per tal de comparar científicament el seu ADN amb les restes d'Arnau de Torroja. Un cop fets els estudis pertinents les, partícules òssies es retornaran al sarcòfag, ubicat a la catedral, per tal d'incorporar-les a la sepultura del prelat Guillem de Torroja

Verona

Nascut a Solsona (Lleida) i traspassat l'any 1184, va arribar a ser el novè gran mestre de l'ordre del Temple. El seu sarcòfag es va trobar l'any 2016 mentre es feien uns treballs de restauració a l'església de San Fermo Maggiore, a Verona, Itàlia. Arnau de Torroja va morir a Verona el 30 de setembre del 1184, quan tornava de Terra Santa. La prova del Carboni-14 va revelar que les mostres pertanyen a un període que va del l'any 1020 al 1220.

A Barcelona, l'equip de Carles Lalueza-Fox ha realitzat diverses anàlisis de genètica poblacional, que ha situat l'individu més proper als ibèrics o francesos abans que als italians.