Jordi Amenós va començar la seva trajectòria en el món de l'espectacle infantil i familiar, treballant en campanyes escolars, així com a la televisió, la ràdio. Amb el pas del temps, la seva vocació com a terapeuta es va anar descobrint i desenvolupant, tot i que sempre ha tingut la porta oberta a l'art: contes, mites i poesia. És terapeuta, ajuda tant adults com infants a superar problemes, conèixer-se més, créixer personalment. Ahir a la tarda va visitar Solsona per respondre preguntes d'alumnes de cicles formatius de l'escola Arrels, amb els lemes de despertar la creativitat i recuperar la humanitat a les aules. Seguidament, a l'Espai Matís, va desenvolupar un taller de perfil més terapèutic.

És la primera vegada que ve?

Ja havia vingut anys enrere a Solsona, quan vaig ser convidat per l'associació Amics de l'Ofici de Viure, seguidors del programa de Catalunya Ràdio L'ofici de viure.

Com treballa la narrativa terapèutica en infants i joves?

Solen ser més lliures pel que fa a l'espontaneïtat. La nostra cultura comporta que, mentre ens anem fent grans, ens racionalitzem i perdem l'espontaneïtat. Vivim com a cultura dins del mite tecnocientífic que tantes bones notícies ens ha donat en tecnologia, comoditat, seguretat i salut. Ara bé, com que tot mite té una part plena d'ombra, aquí s'ignoren els idiomes artístics i profunds que donen sentit a l'existència. Als tallers treballem, sobretot, la manera com s'expliquen la vida. És el que vam fer ahir amb les alumnes de cicles formatius de l'escola Arrels.

La manera com interactuen amb xarxes socials, afecta?

La dimensió narrativa i mítica de la nostra vida, com que la cultura no afavoreix la seva expressió, l'acabem projectant en algun lloc. Els adolescents an servir, sobretot, les xarxes socials, i molts acaben confonent la seva identitat profunda amb la seva identitat digital.

I els adults, com convivim amb l'espontaneïtat? Ens l'amaguem, ens la neguem?

No és únicament l'espontaneïtat, és l'expressió de les emocions o la dimensió instintiva o onírica de l'ésser humà. Una cultura hiperracionalitzada com la nostra fa que oblidem altres dimensions corporals, emocionals i profundes que ens permetrien redescobrir-nos des d'un altre lloc.

Quan parla de la nostra cultura, té coneixença d'altres cultures que siguin i s'expressin diferentment?

És clar. Cultures orientals com les del Tibet o l'Índia tenen encara la dimensió mítica molt més present. Els nens estan amb la seva mare fins els sis anys i tota la comunitat els mira com una expressió divina. La pertinença es viu d'una altra manera. Cada cultura té èxits i ombres segons els seus mites i el seu entorn.

Com ens podem fer conscients de la nostra narrativa diària, tant amb nosaltres com amb els altres?

Posant-hi consciència, fent teràpia, llegint, reflexionant, imaginant i compartint? Hi ha moltes maneres per descobrir-nos i, com deia Carl Jung, saber en quins mites ens hem ficat i com vivim a través d'ells.

Les seves sessions inclouen d'alguna manera el llenguatge no verbal?

I tant, en les meves sessions juguem, fem dinàmiques de grup, hi ha moviment, relaxacions? Utilitzem molts recursos per tal de cuidar-nos també amb el cos, que és on hi ha altres intel·ligències més obertes a l'art que la mirada racional o analítica de la ment.

Des del moment que va començar a fer teràpia Gestalt fins ara, quins passos hi ha hagut entremig?

De tot. Em considero una ànima errant i curiosa, la vida m'ha permès conèixer el món artístic a l'escenari, les càmeres de televisió, he donat conferències i tallers a milers de persones, als Mossos, a cossos militars, a la Masia del Futbol Club Barcelona, a presons, a grups de toxicòmans, a alumnes de batxillerat, aquí a Catalunya i també a Madrid, a Montevideo o a Buenos Aires. He pogut conèixer moltes realitats humanes. I la veritat és que les ganes d'estimar, la por de morir, la necessitat que ens vegin, que ens abracin, els desitjos, ombres i tresors, fa milers d'anys que els tenim. La història de la nostra vida s'explica en els mites i versos del món. Darrere de les nostres ferides sempre hi ha bellesa, i el món la necessita.