La primera edició del Congrés de Patrimoni Miner i Història de la Mineria i la Geologia de Catalunya va fer els primers passos dimecres al nord del Solsonès. Els assistents, acompanyats per experts geòlegs, van parar a Coll de Port per observar les estructures de formació dels Pirineus. També van baixar per la carretera del Port del Comte per admirar les calcàries amb fòssils del mantell del Port del Comte-Cadí.
«Volíem anar fins a la creu del Codó, però el temps no va acompanyar. El que sí que vam fer, des de Coll de Jou, va ser aturar-nos davant les discordances progressives de Busa-Bastets», explica la geòloga solsonina Laura Moreno. Es tracta d'un lloc de referència mundial per a l'estudi d'aquest tipus d'estructures, des que el geòleg Oriol Riba el va descobrir.
El congrés geològic i miner va començar amb una ruta pel nord del Solsonès i Sant Llorenç de Morunys, i ahir dijous es van portar a terme diverses conferències al Teatre Comarcal de Solsona. En la primera, Laura Moreno va presentar el futur Parc Geològic i Miner del Solsonès. «És un projecte que el catedràtic en Geologia Josep Maria Mata tenia al cap des de feia anys. A final d'any vam començar a fer un inventari dels punts d'interès geològic i miner per catalogar els punts interessants en l'aspecte científic, divulgatiu i turístic», explica Moreno.
Per a Josep Maria Mata, la riquesa paisatgística d'aquest territori és deguda al «contacte entre el Prepirineu i la depressió». El Consell Comarcal del Solsonès està d'acord amb la iniciativa i ja s'ha redactat el projecte, i per poder tirar-lo endavant cal posar d'acord els ajuntaments dels municipis.
L'esllavissada i les salines de Cambrils, l'observatori del vèrtex geodèsic de la fossa, el pont del Clop, l'observatori de Vilamala, la roca de Canalda i l'avenc Montserrat Ubach són, segons Mata, alguns dels principals atractius geodidàctics i patrimonials de la comarca del Solsonès. Moreno afegeix que, a part de parlar amb els ajuntaments, també caldria aconseguir alguna subvenció per tal de col·locar els plafons explicatius.
«L'inventari el podem anar fent, però per als plafons sí que necessitaríem subvenció. A partir d'aquí, s'obrirà la possibilitat de visites, de divugació escolar... Les assignatures de geologia les estan eliminant de les escoles i no podem deixar que davalli. I, pel que fa a la comarca, el foment del geoturisme va lligat amb el desenvolupament socioeconòmic. La geologia del Solsonès és patrimoni, és patrimoni humà que s'ha de recuperar i donar a conèixer», conclou la geòloga solsonina, que coordina el projecte del Parc Geològic i Miner del Solsonès juntament amb els geòlegs de Sant Llorenç de Morunys Jaume Balagué i Montse Vilalta.
Jornades
L'associació SIGMADOT, la Societat Internacional de Geologia i Mineria per al Desenvolupament i la Gestió del Territori, és una de les organitzadores del primer Congrés de Patrimoni Miner i Història de la Mineria i la Geologia de Catalunya, que del Solsonès passarà a Manresa avui i demà, i acabarà diumenge a Vilanova de Meià.
La sessió acadèmica d'ahir a Solsona, a part d'explicar el futur Parc Geològic i Miner del Solsonès, va iniciar les conferències d'homenatge a Lluís Marià Vidal, l'avi del qual era cardoní, el que va propiciar el seu interès cap a la mineria i la geologia.
