Els Serveis Socials bàsics del Consell Comarcal del Solsonès van atendre l'any passat més de dos centenars de persones de 171 domicilis a la comarca, segons dades de l'òrgan de govern i administració del Solsonès. L'exercici anterior, el de l'any 2016, no va arribar als 200 usuaris i va atendre 14 habitatges menys que l'any següent. Les dones van ser les més ateses, ja que van representar el 81% de la mostra resultant. Pel que fa a l'edat, la franja més beneficiada va ser la població major de 80 anys, amb el 76%, seguida dels usuaris d'entre 65 i 79 anys, que representen una xifra del 21%. El 3% restant pertany als beneficiaris menors de 65 anys. L'any 2016, si bé la tendència va ser la mateixa, una cinquantena de persones ateses corresponien a la franja de més de 90 anys.
Fonts del Consell constaten que el 66% de la població de 10 dels 15 municipis del Solsonès han utilitzat el servei.
Les xifres s'han pogut registrar a través del servei de teleassistència, finançat parcialment per la Diputació de Lleida, concretament 9.227 euros respecte d'un total de 20.653 euros, quantitat que val el servei. La resta del finançament és cobert pels usuaris i l'òrgan comarcal n'efectua la gestió i el seguiment.
Sílvia Solé, consellera d'Acció Social i Igualtat, ha posat en relleu la importància de la teleassistència a l'hora d'oferir facilitats a la gent gran. De fet, ja ho va fer també l'edició passada en què es va constatar que el paper de les teleassistències rau en «la dotació de mecanismes de suport a persones amb dificultat de mobilitat, o bé amb problemes de salut».
Impuls del servei
El servei de teleassistència a la comarca es va impulsar l'any 1991 pel Consell Comarcal del Solsonès.
L'àrea d'Acció Social i Igualtat i Serveis Socials del territori van decidir posar el servei en marxa perquè les persones en situació de risc i vulnerabilitat poguessin posar-se en contacte amb familiars i serveis en el cas que hi hagués una emergència.
Fonts del Consell Comarcal expliquen que l'acollida del dispositiu va costar, ja que a l'inici de la seva implantació era més car. L'acceptació de forma més generalitzada va arribar quan es va reduir el cost del terminal.
El dispositiu consisteix en un polsador que permet, en cas que l'usuari ho sol·liciti, emetre un senyal d'avís que arriba a la central d'alarmes. Un cop allà, s'activen els agents necessaris per atendre l'afectat o l'afectada.
