La construcció de telescopis extremadament grans constitueix en l'actualitat la principal prioritat en l'àmbit de l'Astronomia. En aquesta cursa, l'ESO (Organització Europea per a la Recerca Astronòmica a l'Hemisferi Austral) ha dissenyat el projecte més ambiciós fins ara concebut en el món: l'E-ELT (European - Extremely Large Telescope), amb un pressupost de 1.000 milions d´euros i vuit anys per a la seva construcció. Només falta decidir l'emplaçament d'aquest macrotelescopi, que comptarà amb un mirall primari de 42 metres de diàmetre-el més gran que existeix en aquests moments és el Grantecan, de 10,4 metres de diàmetre-, que ha de reunir uns requisits d'excel • lència astronòmica, una decisió que en aquests moments es debat entre tres candidatures: La Palma, Xile i el Marroc, encara que les travesses es decanten per un duel final entre Xile i La Palma.

A Xile, l'ESO ja té dos observatoris (Paranal i La Silla) i en aquests moments s'estudia la viabilitat de dos emplaçaments en el desert d'Atacama (Armazones i Ventarrones), i en el cas de la Palma s'estudia l'observatori del Roque de Los Muchachos. Tots dos espais compleixen les condicions mínimes d'excel • lència pel que fa a la qualitat dels seus cels, de manera que els estudis analitzaran amb lupa els pros i contres de cada candidat.

Una desavantatge per a Xile és el tema de la sismicitat. En aquest país hi ha terratrèmols cada setmana i, encara que són d'una magnitud mitjana en la majoria dels casos (sense major implicació per a la vida normal), per a la construcció d'un telescopi de les característiques de l'E-ELT (l'estructura pesa cinc mil tones i comptarà amb mil miralls muntats), les petites vibracions poden afectar a la instrumentació i interrompre les observacions celestes.

Aspectes en contra i a favor

En contra de la Palma hi ha la possibilitat de calitja, encara que també cal destacar que a Xile cada vegada són més nombroses les mines de coure al descobert que generen també una mena de calitja o efecte similar.

Així ho ha manifestat Jesús Burgos, gerent de Projectes Institucionals de l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC), que assegura que el tema de la calitja és secundari perquè no afectaria molt el temps disponible del telescopi.

Un altre dels punts a tenir en compte és que Espanya, i per tant La Palma, té una fluctuació econòmica de la seva moneda, l'euro, molt més estable que la moneda de Xile.

L'opció de la Palma també permet que la gent "dormi a casa" treballant, conciliant la vida personal amb la professional, cosa que no és possible a Xile, ja que està en ple desert. "Hi ha un gran projecte d'infraestructura per a la pujada i baixada d'aigua, una residència, una comunitat astrofísica ... Aquesta opció permet combinar operacions amb telescopi amb una seu a nivell del mar, com fan GTC, ING, i altres operadors de telescopis a La Palma ", va defensar l'investigador al costat d'altres aspectes logístics com la diferència horària de només una hora amb respecte a la seu d'ESO a Alemanya. També els viatges de personal d'ESO d'Europa a La Palma seran més econòmics i més còmodes que a Xile. .. "En definitiva, la Palma ofereix una opció de més qualitat de vida per l'operació de l'E-ELT", va dir Burgos.