Sembla ser que Nintendo té la fórmula perquè una sèrie continuï sent un èxit 25 anys després del seu llançament, amb 'The Legend of Zelda: Skyward Sword', la companyia nipona reforça aquesta sensació gràcies a la presentació d'un dels millors i més bells jocs del catàleg de Nintendo Wii. No han deixat de desenvolupar el concepte que millor manegen: reinventar les seves principals marques deixant intactes algunes de les característiques particulars de cada sèrie, la qual cosa permet oferir una experiència ideal per a tots els públics tant si no han tocat un comandament en la vida com si són vells seguidors de l'heroi de les orelles afilades. De fet, i malgrat les limitacions tècniques que actualment presenta Wii, el joc aconsegueix posicionar-se entre els títols més bonics i divertits d'aquesta generació, omplint els ulls de qualsevol jugador amb aquest meravellós conte de fades, una aventura divertida i emocionant plena de colors i detalls, on cada moment de joc sembla ser únic i irrepetible.

Una princesa en dificultats des de fa 25 anys

Un dels grans al•licients de la sèrie 'The Legend of Zelda: Skyward Sword' al llarg d'aquests 25 anys ha estat vestir amb un clima diferent la mateixa història explicada durant més de cinc generacions, hem acompanyat diverses vegades a l'heroi en l'intent de rescatar la seva princesa al mateix temps que impedeix la fi del món, i Skyward Sword exemplifica perfectament aquest concepte. Nintendo sap com reinventar la seva narrativa sense que perdi les seves principals característiques, el que significa que la nostra missió segueix sent la de rescatar la Princesa d'un perill gegantí, encara que ella ja no és una princesa, sinó una jove amiga del protagonista des de la infància. Aquesta lleugera variació aconsegueix oferir una nova dinàmica al tractament de la narrativa, ja que en ajuntar Zelda i Link d'aquesta manera, obtenim una relació més propera i profunda, encara que com sempre, les motivacions de l'heroi en la seva recerca de la princesa són bastant més plausibles.

En termes de jugabilitat, 'The Legend of Zelda: Skyward Sword' també es renova amb la incorporació de diversos recursos que no existien en les aventures anteriors i que ajuden al jugador en diversos moments, com la capacitat de Link de córrer, cosa que a més d'agilitar les mecàniques d'exploració dels escenaris, permet que l'heroi sigui capaç d'escalar petites altures amb facilitat. Però a més es facilita molt la tasca amb la possibilitat de marcar localitzacions en el mapa i millorar els equipaments.

Jugabilitat deliciosa

Quan Nintendo va rellançar 'Twilight Princess' per a Wii, els seguidors de la sèrie van acollir amb molt d’entusiasme la idea de transformar el comandament Wii Remote en una espasa, una cosa que sobre el paper semblava perfecte però que un cop dut a la pràctica no va aconseguir proporcionar la immersió promesa per la poca precisió del controlador. Però en Nintendo s'han realitzat alguns canvis al respecte, aconseguint representar de forma molt més natural i intuïtiva els envits de l'espasa amb moviments precisos, elevant la resposta del control fins a un nou nivell. Ja a nivells pràctics, la mecànica permet reproduir l'atac realitzat pel jugador amb extrema perfecció, variant els cops entre moviments horitzontals, verticals, diagonals i d'estocada, depenent com l'usuari mogui el braç. Però el més interessant és que la consola és fins i tot capaç de captar la direcció de l'atac, el que permet la creació d'algunes estratègies en combat. No obstant això, l'obligatorietat de l'ús de Wii Motion Plus no seria res més que un truc d'artifici si no existís una autèntica raó per a la seva utilització, i és que al contrari que passa amb les anteriors entregues de 'The Legend of Zelda', en Skyward Sword el jugador ha de pensar abans d'enfrontar-se a un combat, ja que cal conèixer els punts febles dels adversaris per realitzar el moviment que millor resultat ofereixi. Les criatures d’Hyrule aconsegueixen identificar la posició de l'arma per crear una estratègia de defensa davant el jugador, encara que això no vol dir que la intel•ligència artificial hagi millorat ostensiblement en aquest nou Zelda, ja que la resposta dels enemics és mecànica i previsible. D'aquesta manera és fàcil enfrontar-se a una amenaça quan s'estudien els seus moviments per crear una tàctica d'atac bastant bàsica que ens permetrà solucionar la situació còmodament.

Per la seva banda, la perspectiva que de vegades ens ofereixen les càmeres causa alguns problemes en els combats. Encara que una solució és utilitzar el sistema de fixació de mira en els enemics, aquest mètode no és molt precís i en ocasions fallarem en la direcció d'algun salt, normalment cap al fons dels barrancs. Com no podia ser una altra manera, la corba d'aprenentatge és fantàstica i el nivell de dificultat just i desafiant. Els característics temples són més complexos, amb dissenys creatius i molt variats, obligant al jugador a recórrer els estrets passadissos dels recintes diversos cops fins que descobreixin el que han de fer per superar-los.

Bellesa emocional

Els apartats tècnics aconsegueixen els millors resultats que hem pogut contemplar i escoltar en la Wii, una màquina molt limitada per la seva potència. Un clar exemple en aquest aspecte el trobem en la representació d’'Skyloft', l'illa flotant localitzada sobre els núvols i ciutat natal dels protagonistes. Malgrat la seva geografia senzilla, la direcció artística aconsegueix que s'ignori la baixa resolució de la consola deixant pas a una sensació de satisfacció en tot moment. El modelat dels personatges és un altre punt a destacar. Per la seva banda, l'estil adoptat a Skyward Sword barreja el millor dels jocs anteriors, combinant la sobrietat de Twilight Princess amb els elements més senzills de Wind Waker. Però tècnicament el joc no és perfecte, ja que com avançàvem, el tractament de les càmeres no està a l'altura de la resta de la producció, derivant en algunes confusions al llarg de l'aventura.

D'altra banda, el joc arriba en perfecte castellà i compta amb una banda sonora molt inspirada que ajuda a construir el clima èpic de la història amb la combinació d'acords clàssics i melodies inèdites.

Conclusions

Amb una història tan èpica que no té res a envejar al llegendari 'The Legend of Zelda: Ocarina of Time', aquest Nadal l'elecció respecte a la consola de sobretaula de Nintendo és clara, i és que no hi ha res millor en el seu catàleg que aquest meravellós conte de fades sobre una de les més grans franquícies dels videojocs i la cultura pop. El joc es consagra com un dels millors, més bells i emocionants de tota la història de la consola i hauria de ser provat no només pels admiradors de la història de Link i Zelda, sinó per tots els jugadors interessats en aquesta opció de lleure.

www.elsotanoperdido.com