El nord-americà Austin Allan, després d'anys de treballar en el sector de la banca, va decidir capgirar la seva vida amb alguna cosa molt més saborosa: el gaspatxo, aliment que trobava a faltar després d'haver estudiat a Espanya i que ara comercialitza en tres versions diferents als mercats orgànics més cool del país. En una època en la qual Michelle Obama lluita contra l'obesitat amb el seu programa Let's Move, en plena batalla contra els aliments processats, greixos saturats, al·lèrgies al gluten i intoleràncies a la lactosa, la resposta a les pregàries de molts nord-americans fans del menjar sa pot tenir una resposta molt espanyola: Tío Gazpacho.

Allan, de 33 anys, buscava un nou camí en la seva vida després d'haver treballat durant vuit anys a Wells Fargo i després de ser voluntari durant dos mesos en la campanya de reelecció de Barack Obama, i la resposta la va trobar en aquells anys que, com a estudiant, va passar a Espanya. "Me'n vaig anar a Madrid el 2001 per fer un quadrimestre a la Complutense. Quan vaig arribar em va costar una mica acostumar-m'hi, pel xoc cultural. Després, quan es va traslladar a Barcelona entre el 2002 i el 2005 va ser quan va canviar d'opinió. "La primera vegada que vaig provar el gaspatxo va ser en un restaurant de Barcelona i em va agradar. Després el vaig veure en un supermercat i vaig comprar un bric de Don Simón. Era un gaspatxo suau i el comprava cada dos per tres. M'agradava molt, em semblava un entrant molt sa". Però va arribar el moment de tornar als Estats Units. "Vaig començar a pensar: seria bona idea que algú llancés una línia de gaspatxo en aquest país. A molta gent li agradaria". Anys després li va arribar la crisi vocacional i es va recordar d'aquesta nostàlgia gastronòmica tan peculiar. "De sobte, vaig pensar que podria fer-ho jo mateix. Vaig parlar amb un amic que obria un bar de sucs i em va deixar utilitzar la cuina del bar quan tancaven", explica. I així, el gener del 2013 va néixer Tío Gazpacho, amb el qual aquests dies ha visitat Nova York per poder distribuir-lo després de l'èxit aconseguit a Florida, on resideix actualment, amb tres versions diferents, per "adaptar-se al paladar americà". Així, a un gaspatxo clàssic d'allò més aconseguit, hi afegeix una versió més dolça anomenada gaspatxo de sol (tomàquet i pebrots grocs, pastanaga i vinagre de vi blanc) i el gaspatxo verd, que s'aprofita de la febre de la col arrissada que hi ha als Estats Units i que porta, a més, espinacs, menta i comí.