Europa vol "un poblet a la Lluna" per a astronautes, turistes, miners i robots

El nou director de l'Agència Espacial Europea creu que un complex a la cara fosca seria una bona base per a eventuals missions a Mart

23.07.2015 | 07:40
El nou director general de l´ESA, l´alemany Johann-Dietrich Woerner

El nou director general de l'Agència Espacial Europea (ESA), l'alemany Johann-Dietrich Woerner, vol instal·lar un laboratori permanent a la Lluna en el qual treballarien astronautes i robots i que serveixi de base per a eventuals missions a Mart, com a centre d'explotació minera o com a complex turístic.
"Proposo anar a la cara fosca de la Lluna i crear un poble lunar, que això no vol dir que hagi de tenir cases, ajuntament i església, sinó un lloc perquè els diferents països puguin aplicar les seves competències a través d'astronautes o de robots", declara el responsable de l'ESA durant els propers quatre anys, que va assumir el càrrec l'1 de juliol passat.
Enginyer civil de 60 anys i fins ara responsable de la delegació alemanya de l'ESA, Woerner s'explica en les entranyes de la seu central de l'agència, a París, on comparteix la seva visió per al futur d'aquesta organització en una conversa que esquitxa de exemples mundans i referències a la ciència ficció.
"Un laboratori a la mateixa Lluna on es pogués construir un telescopi que, aprofitant l'ombra, permetés una observació més bona que des de la Terra. També dur-hi humans, com a punt intermedi per arribar a Mart. I hi ha la possibilitat de desenvolupar mineria lunar, turismeÉ una gran gamma d'activitats que hauríem de començar a discutir ara", prossegueix.
El lloc amb què somia Woerner, una idea que contempla la NASA des de fa anys, substituiria l'Estació Espacial Internacional, laboratori construït per mòduls que orbita al voltant de la Terra des del 1998 i que va suposar una fita en la col·laboració internacional a l'espai, però la vida útil de la qual acabarà entre el 2024 i el 2028.
Per ara, Europa només s'ha compromès a participar en aquesta aventura científica fins al 2020, així que el primer objectiu de Woerner passa per perllongar la contribució europea a l'EEI per involucrar després l'ESA en la construcció d'un "poble lunar".
"Si algú ve amb una idea millor, fantàstic. Però almenys tenim un punt de partida", afirma Woerner, que dirigeix una organització amb un pressupost per al 2015 de 4.433.000 d'euros, notablement més baix que els 14.000 milions d'euros anuals de la NASA o els 8.800 milions de la russa Roscosmos.
El futur de l'experimentació espacial després de la EEI és només un dels molts expedients que té Woerner entre mans, en una àrea on els projectes són molt ambiciosos i innovadors i es desenvolupen a llarg o molt llarg termini.
Un clar exemple és la sonda Rosetta, que va començar a dissenyar-se els anys vuitanta, es va aprovar el 1993, es va llançar el 2004 i, després de deu anys viatjant per l'espai, el novembre passat va aconseguir posar el mòdul Philae en un cometa i col·locar "l'ESA als llibres d'història de l'espai. Rosetta és un exemple perfecte que alguns s'equivocaven en pensar que als ciutadans del carrer només els interessa el retorn directe de la inversió financera. La gent està molt més interessada en la ciència i l'exploració espacial del que sembla", comenta. "Aquest entusiasme per allò desconegut és el que impulsa l'exploració científica, amb objectius aparentment impossibles però tecnològicament viables, com ho van ser el descobriment d'Amèrica i els descensos a les profunditats marines o com en el futur ho serà la conquesta del planeta vermell", resumeix.
"Estic segur que els humans anirem a Mart, però no puc dir quan. No és com anar a la Lluna, on si hi ha un problema, com amb l'Apollo 13, en dos dies estàs de tornada. Es triga dos anys a tornar de Mart amb els sistemes de propulsió actuals", diu Woerner, que estaria"molt content que fos una dona" la primera a posar un peu al planeta veí.
Ho diu un home que en el seu primer dia de feina als comandaments de l'ESA va citar al seu blog el mestre Yoda de Star Wars, quan el petit jedi verdós etzibava al jove Luke Skywalker: "fes-ho o no ho facis, però no ho intentis".
"Però estem parlant d'un futur molt llunyà. És millor que ens centrem en el futur pròxim, no en anar a Mart sinó en tornar a la Lluna", afegeix un enginyer que creu que l'ésser humà no està sol al cosmos. "Hi ha tants sistemes a l'univers que la probabilitat que estiguem sols és molt petita, el problema són les distàncies, per exemple, de mil milions d'anys perquè arribi un senyal de ràdio a un punt. No diguem viatjarÉ Potser en el futur tindrem tecnologies més avançades, com la nau Enterprise de StarTrek...", fa broma.
"La possibilitat que hi hagi vida és molt evident, però nosaltres no la coneixerem", conclou el successor de l'exastronauta francès Jean-Jacques Dordain a la direcció general de l'ESA.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema