Més de 600.000 objectes que fan menys de deu centímetres i uns 20.000 més grans orbiten a l'espai: són restes de satèl·lits i coets que posen en risc les missions espacials i que cada setmana cauen sobre la Terra, encara que en el 99,9% dels casos es desintegren en entrar a l'atmosfera.

El que és estrany és el que ha passat els darrers dies a Alacant i Múrcia, on aquesta mateixa setmana s'han trobat restes de ferralla espacial procedents d'algun satèl·lit o coet. L'últim fragment va aparèixer fa pocs dies en un camp agrícola d'Elda. Era una peça metàl·lica de quatre metres de longitud parcialment calcinada.

L'objecte, estudiat per experts en navegació aèria, tenia les vores metàl·liques deteriorades per l'impacte contra el terra i va ser trobat a Las Barrancadas, un terme municipal no gaire distant de Mula i Calasparra, a Múrcia, on en els últims deu dies també s'han trobat més restes de ferralla espacial.

Però fins a quin punt és normal aquesta pluja de ferralla? i, sobretot, és perillosa?

El director general d'Elecnor Deimos, Miguel Belló, va explicar que actualment hi ha uns 17.000 objectes de més de deu centímetres orbitant la Terra. Abans o després, tots ells travessaran l'atmosfera terrestre perquè "el que es posa en òrbita baixa, és frenat per l'atmosfera fins que cau. De fet, totes les setmanes cauen objectes però gairebé tots es desintegren, excepte els que estan fets amb material refractari, nuclear o els grans acoblaments".

El seguiment que es fa de tots aquests objectes és intens: "sabem més o menys on caurà i quan, però mai s'alerta ningú perquè en el 99,9% dels casos es desintegren. De fet , el que ha passat a Múrcia és rar. El normal és que les peces d'escombraries es desintegrin en entrar en contacte amb l'atmosfera", va explicar.

Elecnor Deimos forma part del Space Survillance Tracking (SST), un programa dissenyat per a localitzar i supervisar la trajectòria de les deixalles espacials i alertar els operadors de satèl·lits i les administracions públiques dels riscos d'una possible col·lisió, així com de les anomenades "re-entrades no controlades".

Sistemes com aquest han fet possible que mai s'hagués registrat cap accident o ferit des que hi ha satèl·lits en òrbita. De fet, "hi ha més probabilitats que et caigui un llamp que de patir una accident causat per escombraries espacials", va assegurar Belló.

Els que, per contra, sí que prenen riscos són els astronautes i les missions perquè "a 25.000 quilòmetres per hora, una partícula de pintura pot matar perquè perfora el vestit", encara que el major perill l'assumeixen els satèl·lits.

"Nosaltres en tenim dos operant: el Deimos I i Deimos II, i hem de maniobrar de tant en tant per evitar xocar amb escombraries espacials i s'han perdut missions espacials per aquesta causa". No obstant això, va insistir Belló, "el risc de col·lisió amb la Terra és molt baix. Només hi ha dos antecedents en la història que van poder crear problemes, la caiguda els anys 70 de part d'un coet Cosmos, carregat amb energia nuclear, i un altre als Andes, encara que en ambdós casos van caure en àrees despoblades", va recordar. De fet, "tenim al nostre favor que tres quartes parts de la Terra són aigua i que només l'u per cent de la superfície dels continents està poblat, cosa que significa que hi ha una gran probabilitat que no passi res", va tranquil·litzar Belló.