La generació Z: Google substitueix l'autoritat dels pares

L'informe «Joves Z. L'últim salt generacional» de la Deusto Business School conclou que aquesta generació, la següent dels mil·lennials, es caracteritza per tenir una ment que ha canviat per assumir una informació digital molt mal·leable. Els costa discriminar la ingent informació que els arriba i han substituït l'autoritat dels pares i professors per la de Google. Seran molt menys sexistes i racistes

16.02.2016 | 11:10
Dues joves mirant el seu mòbil

Els nous joves Z protagonitzen un canvi generacional més radical que els mil·lennials, discriminen amb dificultat la ingent informació desjerarquitzada i contradictòria que els bombardeja a l´instant, han substituït l´autoritat dels seus pares i professors per la de Google, són poc proclius a estudiar carreres universitàries perquè dubten que siguin útils per a la seva vida, i alhora són globals, desconfiats, precoços en l´ús de les tecnologies, narcisistes i, és clar, estan hiperconnectats. Superbs davant l´autoritat establerta, destaquen per la seva tolerància amb els altres, encara que la seva relació amb el món se circumscrigui no poques vegades a una realitat merament virtual. El seu tòtem és l´smartphone. Necessiten amb urgència un nou tipus d´educació que els orienti en la vida. Aquestes són algunes conclusions de l´informe «Joves Z. L´últim salt generacional», elaborat per la Deusto Business School, que es presentarà aquest mes.

L´anomenada Generació Z, la següent dels mil·lennials, és la primera plenament nativa digital i està formada pels nascuts entre l´any 1994 i el 2009, uns 1.900 milions de joves que representen el 25 % de la població mundial, un percentatge força més baix, el 15,7%, a l´envellida Espanya, on només hi ha 7,3 milions de nois compresos entre els deu i els vint anys. Aquesta generació també és coneguda com Nadius Digitals (N-GEN).

Els Z són fruit, en la terminologia de Z. Bauman, de la modernitat líquida d´una societat volàtil, sense valors gaire sòlids i amb uns vincles humans debilitats per la incertesa, fruit d´uns canvis que se succeeixen amb una rapidesa vertiginosa.
«Saben que una bona part de les professions a què dedicaran el seu temps encara no existeixen i que, per tant, no té sentit preparar-se amb un itinerari preestablert», subratllen els responsables del document de la Universitat de Deusto, en el qual es presenta uns nois i noies que es prenen l´educació com un camí i no com un objectiu, «i supleixen les limitacions del currículum acadèmic amb valors vocacionals que els agraden o per als quals tenen més talent». En un món amb certeses cada vegada menys consistents, «l´èxit individual no és sinó ser sincer amb un mateix i aportar solucions per millorar el planeta i la societat des d´allò més genuí».
Els GenZ són menys proclius a estudiar carreres universitàries i particularment Humanitats, i prefereixen un aprenentatge més vocacional i plural que els faciliti les seves opcions d´ocupació en un mercat global canviant en el qual triomfaran els més creatius i hàbils a la xarxa. «Són conscients que l´educació no garanteix un nivell de remuneració determinat en el futur, creuen que es pot arribar a obtenir una habilitat de maneres molt diferents, respecten les aportacions dels altres i no centren el coneixement en un sol camp ni jerarquitzen unes competències sobre d´altres», expliquen els redactors de l´informe.

La seva personalitat fa presagiar als autors d´aquest document que amb l´arribada dels GenZ es produirà un canvi generacional molt més radical que el protagonitzat pels mil·lennials, la constructiva generació Y de joves que ara tenen entre 20 i 30 anys i que, segons Iñaki Ortega, director de programes de la Deusto Business School i un dels responsables de l´informe, han aconseguit amb la seva perícia amb les noves tecnologies fer un món millor.

Però, el món està preparat per rebre els Z? La veritat és que «tenen bona disposició per al treball en equip i per respectar i interessar-se per l´opinió de l´altre», responen els experts de la universitat basca, convençuts que aquests joves seran els «menys sexistes i racistes de la història». Amb allò que mostren sens dubte una insatisfacció total és amb l´educació tradicional, poc eficaç per preparar els professionals del futur. El sistema educatiu ha deixat d´atendre les necessitats i expectatives d´uns alumnes als quals els espera un futur laboral molt inestable. Els Z es regiren i aposten per la creativitat en la xarxa mentre exigeixen nous programes d´educació, menys memorístics i més pràctics.

«Ha quedat enrere l´etapa en la qual la tecnologia aspirava a imitar la intel·ligència humana», explica el filòsof i pedagog José Antonio Marina. «Ara, els nous sistemes poden fer operacions que van més enllà de la capacitat de l´home i l´assignatura pendent de l´ensenyament és dotar els alumnes de les habilitats necessàries per hibridar processos neuronals i processos electrònics», afegeix.
Aquesta nova generació Internet, també anomenada per alguns acadèmics Generació Einstein, ha perdut el principi d´autoritat. Ja no recorren als pares o als professors a la recerca de coneixement, sinó que tenen Google com a principal suport per resoldre tot tipus de dubtes. «El coneixement per a ells ha deixat de ser lineal per convertir-se en una realitat nebulosa on la informació no està jerarquitzada i, si ho està, és el criteri comercial i no l´acadèmic el que preval en l´ordenació dels continguts», continuen els elaboradors de «Joves Z. L´últim salt generacional». Viuen instal·lats en un núvol virtual, una mena de biblioteca immensa i caòtica, que està canviant la seva ment per assumir una informació digital molt mal·leable a l´abast de tothom.

«La tecnologia no atrofia el cervell, el recondueix. El que fem condicionarà molt com serà el cervell del futur, quina capaci-tat tindrà, quines hauran millorat, quines disminuït, quines capacitats noves hauran sorgit», explica el catedràtic de Psicobiologia Ignacio Morgado, que destaca que «anteriorment al desenvolupament tecnològic industrial no influíem tant en el nostre desenvolupament cerebral».

L´arbre del coneixement que la humani-tat ha anat construint durant segles, amb totes les seves jerarquies i ramificacions, ha estat substituït en la ment dels GenZ per un núvol en el qual tota la informació està al mateix nivell. Aquest núvol fa que aquests joves donin el mateix valor a totes les opi-nions que emmagatzemen mentalment.

Són persones força superbes, amb excés de confiança i molt pagades de si mateixes respecte a la tradicional autoritat de pares i professors. Tenen l´univers de la informació a l´abast de la mà però no està tan clar que posseeixin la humilitat suficient per aprendre a convertir-la en coneixement, perquè els membres d´aquesta generació han de processar quantitats ingents de dades però no saben relacionar ni discriminar per arribar a conclusions útils. S´informen de forma instantània i se n´obliden de forma immediata.

Les seves relacions socials estan marcades per la xarxa, i això els fa persones globals i diverses que presumeixen de tenir amics a tot arreu. «Estan hiperconnectats en un món que els ha quedat molt petit», explica Iñaki Ortega, que reitera que aquests joves seran els més tolerants de tota la història. Han canviat el concepte habitual d´amistat, que pot limitar-se en molts casos al mer contacte cibernètic. «Acumulen amics, els exhibeixen i contacten amb persones de diferents cultures i estrats socials, i això els ajuda a entendre i tolerar la diversitat», expliquen els responsables d´aquest document, en el qual no s´han especificat les amenaces que sotgen aquesta generació que ha fet de l´ús massiu de les xarxes socials el seu senyal d´identitat.

Però de riscos n´hi ha, reconeix el director de programes de la Deusto Bussines School. El primer és l´autisme digital, que els porta a renunciar a les tradicionals relacions cara a cara en haver crescut amb l´smartphone dels seus atrafegats pares entre les mans. Evitar el sedentarisme és un altre dels reptes als quals s´enfronten aquests nois acostumats als videojocs però poc animats a jugar un partit de tennis.

Hi ha nombrosos experts que alerten que l´ús massiu de les noves tecnologies ha minvat la capacitat d´atenció i d´expressió oral i escrita de la generació digital, de manera que la recepta que proposen davant d´aquesta revolució imparable és un canvi radical de l´educació per potenciar les capacitats d´aquesta fornada d´estudiants que ha arribat per quedar-se. La conclusió definitiva de l´esmentat informe és que «som davant d´una generació que, amb les oportunitats adequades, està en disposició de millorar el món i treure el millor de l´imparable desenvolupament tecnològic».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema