Els científics que han participat en el Simposi Internacional de Proliferació de les Meduses, celebrat aquesta setmana a Barcelona, van coincidir a dir que falten més dades que confirmin la influència humana en el fenomen de proliferació de les meduses.

Malgrat això, els científics van assegurar que les zones on hi ha més efectes antropogènics coincideixen amb les que n'hi ha més proliferació. "El sentit comú diu que hi ha d'haver alguna influència, vista la coincidència, però falten dades que ho confirmin i que n'aclareixin els dubtes, per buscar solucions i poder tenir el suport de les administracions", va explicar Verónica Fuentes, presidenta del comitè organitzador local.

El desenvolupament de models predictius globals i la necessitat d'un protocol comú per tractar les picades de les meduses són uns altres temes destacats de la trobada celebrada a l'Aquàrium de Barcelona, organitzada per l'Institut de Ciències del Mar (ICM) del CSIC, la universitat d'Alacant i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

El simposi va disposar de la participació de 250 experts de 38 països, que van fer 130 presentacions orals i van presentar més de 100 pòsters, molts dels quals enfocats a l'impacte social de les proliferacions de meduses. Entre els treballs que s'hi van presentar, hi ha diversos models predictius que preten determinar en quines zones del món podria haver-hi proliferacions. Els models combinen les condicions ambientals que es creu que poden afavorir l'aparició de meduses (com les altes temperatura, nutrients, la direcció del vent, la salinitat o les concentracions elevades de zooplàncton i de clorofil·la, entre d'altres) i fan projeccions cap a escenaris de futur.

Aquests models es validen amb observacions reals i albiraments de meduses, en què es registren cada cop aquestes variables ambientals. Per exemple, a l'Institut de Ciències del Mar han registrat unes 200.000 observacions de meduses (soles, en grups o proliferacions), així com les variables ambientals de cada cas. En els models globals que s'elaboren, el Mediterrani apareix sempre com un dels mars més propicis a les proliferacions de meduses, encara que els experts recorden que aquest fenomen és cíclic. Un exemple n'és el cas de Namíbia, a l'Àfrica, on fa anys hi havia unes grans proliferacions que causaven molts danys a les pesqueries i ara han desaparegut i les pesqueries s'estan recuperant. Es creu que la contaminació, la construcció d'infraestructures, la sobrepesca, l'escalfament dels oceans i l'eutrofització hi influeixen.