Mart i els satèl·lits de Júpiter, els millors candidats a acollir vida, segons els científics

Els experts creuen que si una part de les "llavors de la vida" que van arribar a la Terra ho va fer en estels, també van anar a parar a altres planetes

30.06.2016 | 07:13
La superfície de Mart és erma, però la vida, si n´hi va haver, podria haver migrat cap a l´interior

El subsòl de Mart i els satèl·lits de Júpiter són els candidats que més agraden als científics a acollir vida al sistema solar, segons van destacar investigadors del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) que participen en la universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP).
En una roda de premsa de cloenda de la catorzena edició de l'Escola Internacional d'Astrobiologia Josep Comas i Solà a Santander, el director del Centre d'Astrobiologia del CSIC, José Miguel Mas Hesse, va explicar les investigacions que es duen a terme en alguns llocs de la Terra per les condicions similars a les de certs planetes per conèixer com ha evolucionat la vida.
A Espanya, Mas va destacar les que es duu a terme a Riotinto (Huelva), amb unes condicions extremes similars a les de Mart i on s'ha localitzat vida a més de 600 metres sota terra.
Això fa pensar als científics que si Mart va tenir aigua i va desenvolupar vida, pot haver-se mantingut al seu subsòl.
De fet, Mas Hesse va recordar que hi ha evidències que les coves d'aquest planeta contenen aigua líquida i, per tant, podrien acollir vida. En aquest sentit, Ricardo Amils, membre del Departament de Planetologia i Habitabilitat del CSIC, va detallar que la vida que s'ha trobat al subsòl de Riotinto són metabolismes unicel·lulars que han penetrat per les fissures i han aconseguit desenvolupar-se a una gran profunditat.
"Això és molt positiu per a nosaltres perquè, si mai hi va haver vida a la superfície marciana, que probablement ja s'hauria esterilitzat al llarg dels anys, va poder haver migrat cap a l'interior i fins i tot pot estar encara activa, amb la qual cosa la podríem trobar", va puntualitzar Mas Hesse.
El director del Centre d'Astrobiologia del CSIC va insistir que una de les hipòtesis que s'estudia és que "una bona part" de les "llavors de la vida" que van arribar a la Terra ho va fer en estels, que "si van xocar contra aquest planeta també ho van fer contra Mart i contra tots els altres planetes".
Entre aquests planetes que s'estudia que puguin acollir vida, per a Carlos Briones, membre del Departament d'Evolució Molecular del CSIC, un candidat "molt bo" és Europa, un dels satèl·lits de Júpiter, amb el seu "enorme" oceà sota una capa de gel de 20 quilòmetres, que es creu que podria ser ric en sals i molècules.
"No en tenim cap evidència, però seria en principi un bon laboratori perquè la vida hi hagués emergit", va aclarir Briones, que també va assenyalar com a candidats altres satèl·lits de Júpiter.
Va destacar Ganimedes per les seves capes de gel i aigua líquida en què podria haver-hi vida, igual que Tità, que per la seva composició "es pot assemblar a com era la Terra en el seu origen", un satèl·lit al qual s'ha referit com una "espècie de laboratori de química prebiòtica".

Torni d'aquí a mil segles
"Probablement no hi hagi vida ara, però si tenim paciència i esperem uns centenars de milions d'anys i tornem a Tità, probablement hi haurà vida", va apuntar Briones.
Aquests serien els candidats dins del sistema solar, mentre que a fora, Mas Hesse va detallar que es coneixen uns 3.000 planetes un centenar dels quals podrien tenir característiques "anàlogues" a les de la Terra, tot i que encara no se n'ha localitzat cap, va puntualitzar l'expert.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema