La robòtica humanoide, cada vegada més desenvolupada tecnològicament, s'albira com una eficaç eina terapèutica i així ho demostren ja simpàtics bípedes robotitzats, com NAO, recentment guardonat dins d'un projecte de rehabilitació per la seva capacitat per motivar en els seus exercicis a nens amb problemes motrius, han explicat a Efefuturo els seus responsables.

Aquest robot forma part d'una eina terapèutica, en el marc del projecte "Nao therapist", per a rehabilitació infantil amb robots, impulsat per dos joves investigadors de la Universitat Carlos III de Madrid (UC3M), que ha estat premiat dins el programa Yuzz, que dirigeix ??el Centre Internacional Santander Emprendimiento (CISE).

La robòtica de servei, adreçada a conviure amb l'home fora d'espais limitats i per tant amb menys barreres físiques com l'industrial, és una de les àrees tecnològiques de major projecció de creixement en països desenvolupats.

Realitats com el progressiu envelliment poblacional obligaran previsiblement a recórrer a aquest tipus de tecnologia per complementar l'increment de tasques d'atenció i cura de les persones grans, segons els experts.

Es tracta a més d'una àrea amb gran projecció en termes econòmics. Tot apunta que el valor de mercat de la tecnologia robòtica es quadruplicarà en uns cinc anys, i passarà dels aproximadament 20.000 milions d'avui dia a més de 80.000 milions d'euros.

Els investigadors José Carlos González i José Carlos Pulido, responsables de "Nao therapist", han explicat a Efefuturo que el robot utilitzat en aquest projecte disposa d'un sistema d'intel·ligència artificial que permet al humanoide interactuar de forma autònoma amb el nen, per animar-lo a fer correctament els exercicis de rehabilitació.

Aquest robot xerraire, de poc més de mig metre d'alçada, i gran versatilitat de moviments, està equipat amb un sensor d'imatges 3D i més d'explicar al petit com treballar per recuperar mobilitat, li ensenya de manera divertida com corregir quan no fa les coses bé.

L'humanoide anima a la criatura a estar atent si es despista, tot i que habitualment està molt pendent a tot el que li diu aquest robot, elegit per al projecte, entre altres motius, pel material de plàstic tan dur amb el qual està fabricat, que evita trencar-se en cas de caigudes, explica González.

"La motivació que provoca el robot en els nens és una de les claus de l'èxit", afegeix. Amb mètodes convencionals aquest tipus de teràpies solen resultar tedioses no només al petit sinó també al terapeuta, perquè són molt llargues.

El robot NAO és molt enginyós, i fins i tot recompensa amb grates sorpreses al petit quan s'ho mereix, per exemple, amb un inesperat ball o una altra espectacular actuació, i per ara, s'ha provat amb pacients de l'Hospital Verge del Rocío (Sevilla).

De les seves dues fases d'implementació, la més nombrosa va involucrar a entorn una dotzena de nens de 5 a 13 anys, amb paràlisi cerebral i altres problemes de mobilitat d'extremitats superiors, dins d'un projecte de quatre mesos amb dues sessions setmanals, que acaba de concloure amb èxit com demostren els seus resultats, segons els seus responsables.

L'eina s'implementa acompanyada de la presència del terapeuta, qui pot complementar els seus tractaments amb les moltes dades recollides pel robot sobre com realitza el nen els exercicis.

La Universitat Carlos III de Madrid, de la qual depenen els investigadors involucrats en aquest nou projecte, és referent internacional en robòtica, gràcies al seu prestigiós "Robotics Lab" i el segell de fabricació de diversos robots humanoides amb dots socials desenvolupats pels seus enginyers.

Les seves creacions aspiren a prestar tot tipus de serveis socials: com a guies de museus, acompanyants en hotels, assessors comercials, etc.

Teo, per exemple, de la UC3M, és un dels primers humanoides bípedes a escala humana a Europa i està sent entrenat per manejar-se com a cambrer portant menjar i beguda.

Més enllà del repte de caminar, alguna cosa realment complex per als robots, aquest humanoide de 1,7 metres d'altura i més de 60 sensors, compta amb 28 motors o graus de llibertat, i està aprenent a moure amb una safata sense que se li caigui res.

Per la seva banda, MiniMaggie, un tendre peluix robotitzat, de només 30 centímetres d'alçada, que xerrada amistosament i expressa alegria, tristesa i fins i tot es posa vermell, ha començat a usar-se amb gent gran per a finalitats terapèutiques en centres de dia, com a part d'un programa de la UC3M amb la Fundació Alzheimer Espanya.

També aquesta universitat treballa amb HOAP-3, un humanoide de mig metre d'alçada per demostracions, i participa en projectes de robòtica per a assistència i rehabilitació tant en hospitals com a la llar, amb iniciatives com RoboHealth A, RoboHealth-R o RoboAlz.

En el marc del projecte europeu Monarch, en què participa aquesta universitat, robots de mida humana, de 1,5 metres d'altura, passegen pels passadissos d'un hospital oncològic infantil, a Lisboa, per animar els petits durant la seva estada hospitalària .