Encerclar, mesurar, pesar, anellar i alliberar exemplars de flamencs. És l'activitat que van fer uns 200 voluntaris amb una vuitantena de polls ahir, diumenge, al Parc Natural del Delta de l'Ebre, després de quatre anys sense fer anellatges. Amb un codi instal·lat a les potes que es pot llegir amb telescopis a distància, es pot controlar la població de flamencs, saber-ne la distribució i paràmetres biològics, com ara establir quants anys viuen. Enguany es calcula que al Delta, l'únic punt a Catalunya on hi ha reproducció, han criat unes 800 parelles de flamencs, d'on volaran uns 400 polls. És una xifra significativa perquè en altres colònies, com a la Camarga o a Fuente de Piedra, enguany no han criat. "La població d'aquí representa un contingent important de la reproducció del flamenc en tota la Mediterrània", explicava ahir Francesc Vidal, director del Parc Natural del Delta de l'Ebre.

L'anellatge científic d'enguany ha estat "més complicat" que els darrers, segons el director del parc natural, perquè hi havia alguns adults i altres polls en una ubicació difícil que va fer que la captura fos costosa. Amb tot, Vidal va qualificar d'èxit l'activitat, tant en l'àmbit científic com de participació. El primer pas que van fer ahir els participants de l'activitat va ser capturar els exemplars, uns 80, que van tancar en un recinte. Després, els 200 voluntaris es van dividir en grups i es van repartir les tasques. Uns es van encarregar de dur els polls fins a les balances, on uns altres els pesaven, els mesuraven, anellaven i, finalment, alliberaven.

Als flamencs se'ls posa l'anella de PVC amb un codi que es pot llegir a distància. Això fa que es pugui evitar haver d'agafar els animals cada vegada per estudiar-los i permet obtenir molta informació sobre l'animal en concret a distància. "Quan se n'anellen molts, ens donen molta informació sobre la seva distribució i paràmetres biològics", va assenyalar Vidal, que va afirmar que, gràcies a aquests anellatges, ara saben que hi ha exemplars de flamenc que van anellar als anys 70 que encara viuen. També resulta important per a la gestió i conservació de l'espècie, ja que part de la seva vida la passen en altres entorns -que poden ser zones protegides o no.