La missió Rosetta, de l'Agència Espacial Europea (ESA), va capturar "inesperadament una espectacular" emissió en el seu cometa 67P/Txuriumov-Gerasimenko, potser provocada per una esllavissada de terra.

Quan es va produir, el 19 de febrer, nou dels instruments de Rosetta, inclosos les càmeres, col·lectors de pols i analitzadors de gas i plasma, vigilaven el cometa a uns 35 quilòmetres de distància, en una seqüència programada i coordinada, informa ara l'ESA en una nota de premsa.

Per al científic de Rosetta Matt Taylor, aquestes emissions són altament impredictibles, "de manera que capturar un esdeveniment així va ser qüestió de sort".

"Va donar la casualitat que en aquell moment la majoria dels instruments apuntaven el cometa i, ara, totes aquestes mesures simultànies ens ofereixen les dades més complets mai recollits sobre una emissió", resumeix aquest investigador.

Segons l'ESA, pocs dies després de produir-se l'emissió, les dades recopilades es van enviar a la Terra, on la seva posterior anàlisi va permetre "reconstruir clarament la cadena d'esdeveniments".

Així, la càmera de gran angular Osiris de la sonda Rosetta va captar a la coma (embolcall) una forta brillantor que es desenvolupava des d'una regió del cometa inicialment en ombra.

Al llarg de les dues hores se-güents, Rosetta va registrar dades de l'emissió que multiplicaven fins per cent els nivells base d'alguns instruments.

Per exemple, l'Instrument de Microones (MIR) va registrar un augment de 30 graus i, poc després, Rosetta va ser assotada per un núvol de pols: hores més tard es van arribar a detectar gairebé 200 partícules, quan altres dies del mateix mes el normal era detectar-ne de 3 a 10, segons les mateixes fonts.

Els científics creuen que l'emissió es va originar en un pendent pronunciat al lòbul més gran del cometa, a la regió d'Atum.