Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) són totes aquelles eines i programes que tracten, administren, transmeten i comparteixen la informació mitjançant suports tecnològics. Entre els adolescents, els suports utilitzats per excel·lència són els smartphones i les tablets, que han desbancat als ordinadors.
Internet té múltiples beneficis i ben usada pot tenir múltiples usos: a nivell educatiu, d´obtenció d´informació en múltiples formats, de comunicació amb altres persones, com a eina de treball, permet col·laboracions sense haver d´estar present físicament,... D´altra banda no està exempta de riscos, sent un grup especialment vulnerable els adolescents. Aquesta situació suposa un canvi social a múltiples nivells i a una gran velocitat, creant un nou repte per a tots els àmbits implicats: la família, els centres educatius, les empreses, les institucions públiques, els professionals de la salut, en ser necessari garantir els drets dels menors i la necessitat d´educar-los i protegir-los dels riscos potencials que genera internet.
Un grup especialment vulnerable per tenir conductes de risc a internet és el dels adolescents, en tenir una edat que es caracteritza per dificultats per mesurar els riscos, la sensació falsa d´invulnerabilitat i la necessitat d´intimitat, que provoquen que tinguin la sensació que ells per si mateixos poden resoldre els seus problemes sense l´ajuda dels adults.
Actualment l´ús de les TIC està tan generalitzat que la informació que es deixa a internet sobre un mateix inclou informació professional i personal, material iconogràfic, vídeos... És una informació en continu canvi i progressiu creixement que no es pot esborrar i perdurarà per sempre, és la denominada petjada o identitat digital. Per això és tan important que els menors entenguin que la seva forma d´actuar en internet pot marcar el seu futur personal i professional.
Els problemes que més sovint afecten els menors són: l´accés a informació inadequada per a l´edat, situacions conflictives, addiccions, pèrdues de privadesa i problemes relacionats amb la salut.
1.- Accés a informació inadequada o inexacta per a l´edat: Tant l´accés a continguts no contrastats, poc fiables o falsos, com la facilitat d´accés a pàgines amb informació perillosa o nociva, per exemple, a imatges de contingut sexual, pornogràfic o violent o a textos i relats que poden incitar al consum de drogues, així com al seguiment d´ideologies de tipus racista, sexista o, fins i tot, a l´afiliació a determinades sectes són els principals riscos per als menors.
Segons l´informe del projecte EU Kids Online, que coordina a Espanya un equip de la universitat del País Basc, els menors europeus, d´entre 9 i 16 anys, consideren que els vídeos violents que es comparteixen en plataformes com YouTube són els més perillosos i el que més els molesta d´internet. Aquest estudi, en el qual es va entrevistar a més de 25.000 nens de 25 països europeus, assenyala que el 32% dels menors va esmentar les pàgines per compartir vídeos com el major risc d´internet, seguit per altres webs (29%), les xarxes socials (13%) i els jocs (10%). Els nens europeus, detallen les conclusions de l´informe, associen els vídeos d´internet amb continguts violents i pornogràfics i els molesta perquè són «reals o molt realistes» i es comparteixen i difonen de forma molt ràpida entre els grups dels quals formen part.
Una dada interessant és que els adolescents que consulten internet com a font per obtenir material pornogràfic per la seva accessibilitat i gratuïtat, no està relacionat amb conductes sexuals de risc i és un comportament més freqüent en nois. Tampoc hi ha consens sobre la relació entre videojocs i agressivitat. No obstant això, el fracàs escolar sí que està relacionat amb l´ús excessiu de videojocs i especialment en aquells que consumeixen continguts violents.
2.- Situacions conflictives: El ciberabús és un tipus de maltractament exercit contra els menors. No és el risc més freqüent a internet però sí el que comporta més perill en presentar la víctima amb més freqüència depressió greu i suïcidi a causa d´estar més exposada la víctima a l´assetjament, per la qual cosa és imprescindible el diagnòstic precoç. Als EUA està considerat un problema de salut pública.
L´assetjament exercit per un menor contra un altre menor a través de mitjans digitals es denomina ciberbullying o ciberabús escolar (CE). L´assetjament exercit per un adult contra un menor amb finalitats sexuals per mitjans digitals es denomina Grooming (G). El (G) clàssic és aquell en el qual un adult desconegut es posa en contacte amb un menor desconegut a través d´internet i després d´una fase d´amistat, en la qual l´abusador intenta obtenir informació del menor i fotografies, una segona fase de xantatge en la qual l´abusador fa xantatge a la víctima perquè enviï imatges amb contingut sexual o farà pública la informació obtinguda i una tercera fase d´assetjament i abús sexual.
3.- Addiccions: En l´actualitat no existeix consens, no està recollida l´addicció a internet o a pantalles en els manuals diagnòstics de psiquiatria i psicologia. Existeixen símptomes compatibles amb l´abús d´internet, en els quals el pacient busca un refugi passant molt temps connectat, però sense ser realment una conducta addictiva. La conducta addictiva a internet és definida com un patró de comportament caracteritzat per la pèrdua de control sobre el seu ús i aparició de símptomes ansiosos si s´intenta regular o eliminar el seu ús. Aquesta conducta condueix gradualment a l´aïllament i al descuit de les relacions socials, de les acadèmiques, recreatives, de la salut i de la higiene personal.
En l´«Estudi sobre hàbits segurs en l´ús de smartphones pels nens i adolescents espanyols», de 2010, s´associa addicció o dependència amb la sensació d´aclaparament si no té el smartphone a mà. En aquest estudi, la incidència directa d´aquesta situació ocorre en el 15,8% dels menors enquestats. L´addicció a l´smartphone és més alta a mesura que augmenta l´edat: afecta el 9% dels menors de 10 a 12 anys, s´eleva al 15,2% entre els que tenen de 13 a 14 anys, i arriba al 21% dels nois de 15 a 16 anys.
4.- Pèrdua de privadesa: Les xarxes socials generalistes o d´oci compten amb un nivell de risc superior al de les xarxes socials professionals, atès que els usuaris exposen no només les seves dades de contacte o informació professional (formació, experiència laboral), sinó que es poden exposar de manera pública les vivències, gustos, ideologia i experiències de l´usuari, la qual cosa comporta que el nombre de dades de caràcter personal posades a la disposició del públic sigui major que a les xarxes socials de tipus professional.
Així mateix, es tracten dades especialment protegides, la qual cosa suposa un major nivell de risc per a la protecció d´aquestes dades personals i de l´àmbit de la privadesa i intimitat dels usuaris.
5.- Trastorns del son i atenció: És molt freqüent que els adolescents tinguin televisió al dormitori i que tinguin el telèfon mòbil encès durant la nit. Les TIC influeixen en la quantitat, qualitat i la presència de trastorns específics del son que es tradueix en un son no reparador, amb sensació de cansament diürn, disminució de l´atenció i irritabilitat.
L´ús de pantalles abans de dormir disminueix significativament el temps de son, augmenta la sensació de tenir un son no reparador i augmenta la probabilitat de despertar precoç. L´insomni de conciliació s´associa significativament amb l´ús freqüent de telefonia mòbil, els videojocs i les xarxes socials. Escoltar música per quedar-se adormit o durant el son s´associa al risc de tenir malsons.
- Conclusions: Les TIC són una eina molt útil però amb riscos potencials que han de ser coneguts pels pares i professionals (professors, metges pediatres, educadors en general) per poder educar als menors; no es tracta de prohibir. La seva tasca és la de realitzar una adequada educació per a la salut, prevenció, diagnòstic precoç i tractament adequat de totes les patologies associades als menors i les TIC. ?
