Segons l'últim informe de Comunica més per menys, (primera plataforma web de consultoria de comunicació online low cost) el tema dels rumors i les notícies falses és una amenaça real i afecta gairebé la totalitat de la població. Prova d'això és que el 97% dels espanyols enquestats asseguren haver rebut en alguna ocasió una cadena de correu electrònic, d'autoria anònima, amb informació alarmista sobre un servei o producte i amb la petició de ser reenviat a altres contactes.

Davant d'aquesta situació és recomanable no entrar en pàgines poc segures, no reenviar informació falsa i tenir molta cura en donar les nostres dades personals. Els rumors a la xarxa solen tractar temes relacionats amb la salut i l'alimentació, la tecnologia i l'economia i en els últims anys de crisi econòmica es van propagar rumors relacionats amb el mercat laboral, amb ofertes falses de treball, i també estafes de regals i premis. En aquest sentit, un 6,5% dels enquestats afirma haver estat víctima d'una estafa a la xarxa, però la xifra puja fins al 37% dels internautes que coneixen algú que ha estat estafat a la xarxa.

En l'era digital, els ciutadans s'han convertit en una font fonamental per als mitjans de comunicació, encarregats de filtrar, corroborar, analitzar i interpretar aquesta informació.

No obstant això, ens preocupa molt la seguretat de les nostres dades personals, preocupació que confessa el 84% dels enquestats i que intenten solucionar a través d'un sistema d'antivirus i evitar l'entrada en pàgines poc segures. Sovint els rumors són la porta d'entrada a virus i delictes informàtics. La millor forma de prevenció és evitar facilitar dades de contactes a desconeguts a la xarxa i ser crítics amb la informació que es rep, sobretot aquella que exigeix ??participació i viralització.

Així mateix, en nombroses ocasions els rumors es disfressen de notícies a les xarxes socials. Només cal recordar els atemptats a la Rambla de Barcelona. Uns minuts després de l'atropellament ja circulaven fotografies i vídeos de la massacre que es feien virals a través de Facebook, Twitter i WhatsApp. Poc després van arribar els rumors, com que els terroristes s'havien atrinxerat en un bar de la zona o la suposada recerca d'un nen desaparegut. La impaciència porta en ocasions a precipitar-se amb informacions no contrastades i d'alguns rumors es van fer ressò alguns mitjans de comunicació. Els Mossos d'Esquadra, Policia Nacional, Guàrdia Civil i Ministeri de l'Interior es van encarregar de desmentir els rumors, recomanant als ciutadans recórrer a la informació aportada per fonts oficials.

En aquest sentit, aquest any 2017 tant Facebook com Google ha rectificat i declarat la guerra a les notícies falses, davant l'allau de crítiques i sospites. La necessitat de resoldre el problema de les "fake news" ha portat a Facebook a incloure una bateria de mesures sobre millores tècniques, verificacions fetes per tercers i la potenciació d'articles de qualitat. També s'ha activat el primer protocol anti notícies falses, un avís que adverteix a l'usuari quan una informació és de dubtosa procedència, tot i que aquest servei, de moment, només està actiu a Estats Units. Per la seva banda Google també ha anunciat que deixarà d'incloure pàgines web de notícies falses en la seva xarxa publicitària.

En el cas de les empreses, les notícies falses relacionades amb elles solen tenir el seu origen en clients o treballadors descontents. Algunes persones llancen notícies falses o inexactes en mitjans socials que esdevenen virals abans que l'empresa afectada pugui donar la seva versió.

Segons explica el màxim responsable de www.comunicamaspormenos.com, Miguel Zorío, "és important que tothom pugui accedir a un assessorament de comunicació a nivell personal, empresarial i corporativa a un preu molt ajustat i competitiu, ja que internet permet accedir a una gran quantitat de contingut informatiu, però amb tantes notícies i tanta viralitat sense control, estem exposats a ser enganyats".

Davant d'aquesta situació, han sorgit algunes pàgines web per validar llegendes urbanes, cadenes de missatges, etc. Per exemple, la pàgina web Snopes. El seu mètode habitual és el seguiment de les fonts del rumor, contrastant la informació amb diverses fonts i classificant els rumors com "certs", "falsos", "dubtosos" o impossibles de verificar.