El Tribunal Suprem dels Estats Units va confirmar la setmana passada que les presons nord-americanes poden continuar fent servir el fàrmac midazolam per executar, amb la injecció letal, els condemnats a mort. Cinc jutges contra quatre han determinat, contràriament a l'opinió d'experts, que no està provat del tot que aquesta substància està en l'origen d'unes execucions que s'han convertit en autèntiques sessions de tortura. El debat sobre aquests mètodes inhumans arriba aquesta nit a 30 minuts, amb l'estrena del documental Injecció letal (21.55 h, Tv3).
La producció francesa de Pierre Monegier, Mathias Barrois, Lou Krikorian i Emmanuel Lejeune entra a fons en la qüestió. Miguel Paredes, un reclús a punt de ser executat, viu l'angoixa de la possible tortura afegida a la de l'execució: "Els tipus de fàrmacs que es fan servir a Texas et causen una mena de sobredosi. Diuen que te n'injecten prou per matar-te". En l'ordre d'execució no hi diu la dosi. Diu "la quantitat suficient per provocar la mort", però hi ha un gran risc que no surti bé. "I, si ets allà, estirat, paralitzat, però conscient mentre t'esclata el cor, no ha de ser gens agradable".
Els noms de Dennis McGuire, Clayton Lockett, Joseph Wood i Rommel Broom pertanyen a la tenebrosa llista dels condemnats a mort que han sofert la tortura prèvia a la mort. Venes perforades, anestèsies que no fan efecte, fins a dues hores d'agonia per a uns condemnats asfixiats, que criden de dolor... Gran part de la societat civil nord-americana ha mostrat la seva indignació, inclòs el mateix president Barack Obama. Però la maquinària de matar continua.
És un nou episodi de la batalla dels activistes contraris a la pena de mort contra un nou còctel que, efectivament, causa als executats un enorme sofriment, segons els familiars de les víctimes, els advocats i testimonis directes.
