Un dels escenaris del telefilm sobre la Maternitat d'Elna serà la Cerdanya

L'equip dirigit per Sílvia Quer rodarà properament al poble d'Estana, al municipi
de Montellà i Martinet

07.07.2016 | 00:00
Una imatge del rodatge

De l'any 1939 al 1944 a la Maternitat d'Elna (Rosselló, Catalunya Nord) van néixer 597 nens de mares republicanes exiliades i també de mares jueves que fugien dels nazis. Era una institució humanitària liderada per la infermera Elisabeth Eidenbenz que va treure dels camps de refugiats de la zona les dones que estaven a punt de donar a llum en situacions infrahumanes. Per donar a conèixer la història s'està rodant la primera pel·lícula per a la televisió basada en aquests fets.
El telefilm, dirigit per Sílvia Quer i que porta per títol La llum d'Elna, s'ha començat a rodar al municipi empordanès de Calonge, tot i que també arribarà en les pròximes setmanes a Estana, poble del municipi de Montellà i Martinet, a la Cerdanya, l'Estartit i Sant Cugat. El repartiment l'encapçala Noémie Schmidt, candidata als últims premis César com a millor actriu revelació i amb una gran projecció internacional, i que recentment ha protagonitzat la sèrie Versailles (2015), de Canal+ i la BBC.
Al seu costat hi haurà la guanyadora del premi Gaudí Nausicaa Bonnin, en el paper de Victòria, i la guanyadora del premi Goya, Natalia de Molina, interpretant Carmen. També, Nora Navas (Goya i Gaudí 2011), Blanca Romero, Pere Ponce, Isak Férriz, Pep Anton Muñoz i les actrius internacionals Marie Fontannaz, Stephanie Schneider i Marie-Christine Friedrich.
Basada en fets reals, la pel·lícula narra la proesa de la fundadora de la Maternitat d'Elna, que juntament amb les seves col·laboradores va tornar la dignitat a les dones embarassades dels camps d'internament d'Argelers i Ribesaltes de la França col·laboracionista de Vichy. La maternitat va acollir centenars de dones i va salvar així 597 nadons d'una mort segura. El 1942, quan les autoritats de Vichy decideixen tancar la Maternitat d'Elna, Eidenbenz i la seva col·laboradora Victòria, exiliada catalana a qui va rescatar del camp d'Argelers, estaran disposades a sacrificar-ho tot per salvar la maternitat, excepte els seus ideals.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema