Aquesta nit, a partir de les 21.30 hores, torna Salvados, que, en la seva tretzena temporada a La Sexta, posa especial èmfasi en la seva vocació de plantejar temes «que afecten els ciutadans i amb els quals l'espectador se senti identificat», en paraules del seu director, Jordi Évole. El programa ja es va endinsar la temporada passada en assumptes més socials com el drama dels refugiats, tot sabent que «no són els més comercials del món», però «va funcionar molt bé i seguirem per aquesta mateixa línia», assegura el periodista català.

«De vegades, els periodistes, per l'agenda mediàtica, desvien el focus d'allò que realment pot interessar el ciutadà per centrar-se en els polítics i les seves múltiples polèmiques. Sembla que haguem oblidat que continuen produint-se desnonaments i que a molta gent encara li costa un gran esforç arribar a final de mes. La nostra vocació és fer programes amb els quals l'espectador se senti identificat», afirma Évole. I és que, com diu en la promoció del programa amb el cantant Joaquín Sabina, a Salvados li «sobren motius per tornar».

Som addictes al telèfon mòbil?

El format estrena temporada abordant amb joves i grans si existeix una addicció al telèfon mòbil, un tema amb el qual «l'espectador es pot sentir identificat» i que inclourà una entrevista pòstuma, la primera del programa, amb Zygmunt Bauman, referent sociològic de la segona meitat del segle XX, que va reflexionar sobre «què podia causar-nos aquesta eina»: «som solitaris perfectament connectats». «El mòbil ens ve amb un manual de maneig però no d'instruccions mentals, i ens està canviant brutalment la forma d'actuar», assegura Évole.

En altres entregues, Salvados parlarà sobre les relacions econòmiques entre l'Aràbia Saudita i Espanya en el seu habitual to de denúncia, contraposant «la falta de respecte als drets humans» del país àrab amb els negocis que empreses i institucions espanyoles hi mantenen.

També, de l'Espanya despoblada, «amb un eix positiu i un altre negatiu», o de la construcció de la Plataforma Castor, que va costar 1.400 milions d'euros i avui és un magatzem de gas que «no serveix per a res».