Jon Sistiaga analitza el masclisme de la societat en la quarta temporada de «Tabú»

El canal #0 de Movistar estrena aquesta nit una entrega centrada en la discriminació de les dones

22.11.2017 | 20:23
Jon Sistiaga busca les claus del masclisme.

Més de cinquanta paraules en castellà serveixen per qualificar de «putes» les dones, mentre que els seus homònims en masculí destaquen qualitats positives. Jon Sistiaga intentarà entendre com és possible que, en ple segle XXI, el masclisme segueixi sent una realitat palpable a Espanya, en la quarta temporada de Tabú, la sèrie documental que aquesta nit torna al canal #0 de Movistar.

A través de quatre lliuraments, el periodista mostrarà les múltiples cares del masclisme a Espanya. Ho farà entrevistant dones que pateixen masclisme en el seu dia a dia, homes que l'exerceixen, víctimes i maltractadors, feministes, filòsofs, psicòlegs, advocades i jutges. Tot plegat per abordar un tema que, malgrat ser negat per molts, segueix sent vigent en molts àmbits de la vida social. Així, Tabú se situarà davant un dels grans defectes de la societat espanyola, aquesta idea que l'home té més privilegis que la dona només per haver nascut home.

Aquesta educació sexista, de domini, de control, de possessió, segueix provocant desenes de morts cada any. Els comportaments tradicionals que, avui dia, bona part de la societat continua considerant normals i als quals ni tan sols identifica com a masclistes denoten que encara queda molt per fer. La primera entrega de la nova temporada de Tabú, que s'emetrà a partir de les 22.30 h a #0, arrencarà amb el testimoni del metge forense Miguel Lorente. A final de la dècada dels 80, moltes dones acudien a la seva consulta després d'haver patit pallisses de gran intensitat però, tot i la gravetat de les seves lesions, gairebé totes entraven temoroses per atrevir-se a denunciar.

Una vegada, una d'aquestes dones, en ser preguntada per la violència que exercia la seva parella, va respondre: «El meu marit em pega el normal, però avui s'ha passat i vull denunciar». Aquella resposta va fer que Lorente volgués saber en què consistia aquesta «normalitat» i va comprovar que la violència, gairebé sempre, començava igual: un dia era una empenta, després una bufetada i més tard, una pallissa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema