La fira, un espai de diversió i esbarjo de moltes de les festes majors de Catalunya, està en crisi. Potser és el senyal d'una decadència imparable o d'un nou gir d'aquesta tradició per adaptar-se als nous temps. El programa Sense ficció (21.55 h, TV3) estrena De bruixes, xurros i emocions, un documental dirigit per Josep Rovira que fa un viatge a l'interior d'aquest món a través dels seus protagonistes.

La tradicional atracció coneguda com a cavallets ja no crida l'atenció perquè la gent ha canviat els hàbits del seu temps lliure, i la tecnologia provoca que s'estigui perdent la guerra davant d'un món cada cop més virtual i en tres dimensions.

Des d'una altra perspectiva, es podria dir que és la festa la que no es viu com abans, però, malgrat el canvi global de costums, la fira encara manté alguna cosa que la distingeix i que li permet sobreviure. La fira forma part de la tradició i la cultura mediterrània i forja la identitat i les emocions de les persones que la visiten. No obstant la seva aparent decadència, continua sent un espai de diversió que genera il·lusions a famílies, adolescents i nens.

De bruixes, xurros i emocions s'endinsa en aquest escenari acompanyant un grup de firaires durant un estiu de festes majors catalanes. Els firaires són una de les últimes professions nòmades en un món cada vegada més sedentari i fan que la festa sigui possible, amagats a les taquilles i a les sales de màquines de les seves andròmines. La seva transhumància és curiosa, perquè van de poble en poble repartint cops d'escombra, marejant clients, o posant a prova la seva destresa i valentia; i cada any se'ls espera.

Els firaires són gent singular, sagues centenàries i nouvinguts al país, entre els quals destaquen marroquins i gitanos portuguesos que, allà on van, venen fum, emocions i molta fantasia. El documental transmet aquests valors i els protagonistes expliquen records del passat, qüestionen el futur i ofereixen imatges d'una professió que és única i molt desconeguda. Tothom pot recordar algun dia de sort a la tómbola, la por passada a les atraccions vertiginoses o el primer viatge als autos de xoc, però ningú té present qui feia funcionar aquell univers efímer.